ALBERT CORTES MONSERRAT

La dirigent i portaveu Popular Soraya Saez de Santamaria farà un acte demà buscant la foto amb editors catalans i segurament explicant i lloant la nostra llengua i l’estimació pel nostre territori. Com diu en Quim Torra cal que ens acostumem a aquest tipus d’actes de cinisme d’un Govern espanyol que te una llarga llista d’atacs a la llengua catalana, al nostre sistema educatiu i a la nostra societat en general.  Un currículum que dona idea del cinisme de Soraya, on ningú hauria de caure en aquest parany de buscada humiliació sense sentit i submissió que ja forma part d’una època passada.

En nom d’Acontravent, no, Sra. Saéz de Santamaría

Quim Torra

Hem conegut pels mitjans de comunicació, que la Vicepresidenta del govern espanyol farà un viatge a Barcelona, el proper dia de Sant Jordi, on, sembla, es reunirà amb alguns editors catalans. Per descomptat, aquesta invitació, a Acontravent, no ha arribat ni se l’espera, però volem aprofitar aquesta visita per fer una crida als editors catalans, amb l’esperança que cap dels que la rebin acudeixi a una obscena sessió de propaganda i d’oportunisme polític.

 

Què és del que ve a parlar la senyora Vicepresidenta? Del menyspreu tradicional del seu govern al llibre en català? De l’atac a la llengua a les Illes i València? De la Biblioteca digital espanyola, on no hi haurà ni un títol en català? o de l’intent, gens equívoc, d’esquerdar l’escola catalana amb lallei W ert? Però per si això ja no fos suficient, òbviament el moment polític que viu el nostre país, fa d’aquesta visita un acte polític rellevant. Es tracta, maldestrement, de la instrumentalització de la cultura a uns fins molt concrets.

 

El poble de Catalunya ha decidit decidir. I en aquesta ambició hi som tot. No podem demanar als polítics el que nosaltres no siguem capaços de fer i de comprometre’ns. Avui, la responsabilitat sobre el futur de Catalunya recau sobre cadascú de nosaltres. Per Acontravent, aquest és el valor que ens condiciona el nostre dia a dia. Ens sembla la cosa més normal del món en el moment que viu el nostre país. O és que els editors catalans, amb els llibres que publiquem, som una bombolla a part? És que no és absolutament necessari que tots, des de les responsabilitats que ocupem, no tinguem com a prioritat absoluta la construcció de la sobirania catalana? Confio que sapiguem encapçalar la punta de llança del món intel·lectual al costat de la independència de Catalunya. No cada any es vota la independència del teu país.