EL BORBÓ, EL DIÀLEG I LA TRANSPARÈNCIA
El monarca ha parlat de molts termes, però curiosament no li hem sentit fer esment a la paraula democràcia, de fet en un personatge posat a dit per un dictador i cap d’una institució totalitària i fruit del passat tampoc es estrany. De totes maneres aquesta “urnofobia” com deia Alfred Bosch l’altre dia i aquest respecte nul pels principis més bàsics de qualsevol democràcia son la clau de volta del procés. Es reclama un diàleg no sabem de que i negant el principal problema a resoldre, s’aposta per una convivència que al llarg de la historia ha estat basada en un tracte perjudicial cap a una identitat i una societat que ja ha dit prou.
Es torna a posar la carta magna espanyola, que tots sabem les seves mancances i el seu caràcter conciliador amb una dictadura terrible i els seus executors, però que no hauria de ser un obstacle per transferir les competències per validar un referèndum i fer honor a la realitat democràtica. El problema i sembla que un cop més ho volen amagar, es de voluntat política i això no es resol amb reformes de cap tipus. Aquesta reforma es un problema que tard o d’hora haurà de resoldre l’Estat espanyol, però a aquestes alçades ja poc o res te a veure amb nosaltres i el nostre reclam de simple democràcia.
Per últim apel·lar o fer crides a la transparència de les institucións des de la monarquia espanyola fa riure per no plorar. Tots sabem l’obscuritat en aquesta institució i els nombrosos casos oberts i fruit d’aquell passat que abans esmentava, i que evidentment nega qualsevol credibilitat en aquest aspecte.
En definitiva, i davant l’autisme continuat espanyol, i un cop més reclamar seguir el principi democràtic encara que lògicament els soni a nou, i comportar-se com un estat que en vol fer bandera i fa possible i respecta la voluntat dels seus ciutadans. En cas contrari haurem de seguir el nostre camí per les nostres pròpies vies, deixant clar que no te marxa enrere i que les reformes, pactes i promeses ja no formen part del full de ruta.