ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

VOLS QUE CATALUNYA SIGUI UN ESTAT INDEPENDENT?

Sense categoria
Aquesta pregunta proposada per l’ANC pel nostre referèndum, crec que compleix tots els requisits en tant a claredat, neutralitat i resposta binària. Tampoc crec que sigui res que tothom no tingués al cap amb una pregunta d’aquest estil. El món ja ha tingut moltes independències i gairebé està tot inventat, no hi ha massa marge a la improvisació i tant sols la mala fe o les intencions poc clares poden formular  discursos que tant sols pretenen aturar el procés. En aquesta fase es troben en Joan Herrera i Duran Lleida que han de definir posicions i deixar d’embolicar la troca amb actituds partidistes i excuses socials que com es va poder comprovar  a les manifestacions contra les retallades  i la seva poca assistència, ja que la gent sap perfectament la via per acabar amb elles, no cal enganyar més.

Efectivament una pregunta clara i directe, que com també s’ha dit qualsevol altra possibilitat seria un frau a la societat catalana. Es demana unitat d’acció i si s’escau un govern de concentració nacional en el marc de les decisions històriques que cal prendre. Per altra banda altres busquen refugi en les reivindicacions socials i la manifestació de les retallades ha estat un exemple amb la reforma laboral, reforma de pensions i pressupostos anti socials com a vícitimes, però ignorant l’espoli fiscal i amb franca reculada amb la quantitat de gent.  Per altra banda Duran i Herrera sembla que haurien de deixar les batalles de curta volada i posar-se a l’alçada del que el projecte requereix i la societat reclama, no s’entén que la puta i la ramoneta ara visqui instal·lada a Iniciativa quan es una fase superada que els mateixos votants com demostren les enquestes acabaran castigant.
Realment, i com he dit altres vegades, el procés avança amb prou celeritat per afirmar que les coses s’estan fent amb encert, de totes maneres la hora de la veritat s’acosta, i no es pot estar despistant a la societat amb una pregunta que surt per si sola i que reclama la gent, això es democràcia, i el clam que ha portat al context on ens trobem es aquest, per tant no es pot marejar massa més la perdiu. Es molt coherent intentar arribar acords per ser un espectre molt més amli i unitari de les formacions polítiques. De moment veiem que el tripartint anti consulta com son Ciudadanos, Populars i PSOE-C ja han deixat clar la seva oposició a la democràcia i al reclam del poble, per altra banda ERC, CDC i CUP crec poden signar l’acord perfectament, ara cal instar UDC amb en Duran al capdavant que no faci d’oposició al seu mateix govern i acati la voluntat popular i a Iniciativa deixi de fer tàctica política amb un pas tant decisiu pel país. Crec que poden signar perfectament aquesta proposta de pregunta i de fet la majoria dels seus votants la validarien, encara que ha de quedar clar que si finalment no ho accepten la majoria hi segueix sent i s’ha de seguir endavant, el temps jutjarà els papers de tothom.
Crec que les manifestacions anti retallades a Catalunya ja no tenen massa sentit, criticar els pressupostos recentment presentats es cinisme polític, ja que amb les condicions  on ens trobem son faves contades. Com sempre s’ha dit el progrès nacional i social va lligat, per tant l’espoli fiscal i la falta d’instruments per fer política de veritat son un escull que sembla no tenen en compte els convocants de les manifestacions que cada cop enganyen menys gent.
En definitiva, busquem la unitat, però no a qualsevol preu. Hi ha una majoria clara i els partits i la seva vida política normal en un context normal passen a un segon lloc, qui no entengui això crec que la ciutadania li recordarà en propers comicis amb la seva marginació.
  1. El títol respon a un fet real i a més avui he notat mar de fons entre la Forcadell i el Mas, les declaracions darreres fan mala olor per ambdues bandes i porten globus de gasos perversos que he d’analitzar a fons. Ho faré. De moment aquí hi enganxo el meu raonament.

    Com desnaturalitzar la pregunta perquè votant “Sí” edevingui “No”

    Tan la Camats com el Mas em fan la impressió de com que no tenen ganes de votar “Sí” a la Independència de Catalunya, però sí que volen votar “Sí” davant de les càmeres televisives -ja sabem tots que llueix més votar sí que no pas no- cerquen desesperadament canviar de tal manera la “Pregunta” per tal de que, com sempre, votant “Sí” sigui que no!

    Aleshores Mas i Camats, ICV i CDC podran seguir ben asseguts a les seves poltrones una legislatura més, que al cap i a la fi és l’únic que sempre els interessa.

    Com encertadament confirmà Oriol Junqueras, dic confirmà perquè almenys jo, Salvador Molins, ja fa temps que ho dic i tots ho hauríem de saber, i no és la primera vegada que passa, recordem la recent “Declaració de Sobirania”, així Junqueras digué que si la pregunta no és clara seria ben fotut que un cop hagués guanyat la opció del “SÍ” aleshores no sabéssim que hem votat o els nostres maldestres polítics no es posessin d’acord amb el que signifiquen els termes de la pregunta i la consegüent resposta. Com ho farien aleshores per fer realitat la voluntat del Poble?!

    O s’espavila el Mas … o els que l’haurem d’empresonar serem nosaltres, els catalans independentistes. Almenys els de Catalunya Acció.

    La pregunta “inclusiva”?  …subjuntiva! … perifràstica … en futur condicional … en gerundi indeterminat … ??? prou de tanta ruqueria!

    Ruqueria malintencionada és clar! que a certa edat ja no ens mamem el dit! que el dit només se’l mama el qui se’l vol mamar.

    Surt el segon Mas -el Mas Colell- renyant als espanyols “que si segueixen per aquest camí …” mentre els tira un cable perquè corregeixin i … ho arreglem … perquè sinó “el papus de l’estat propi” que no és estat!? recordem com ho afirmava el Oriol, el fill del Pujolet que no s’acava de retirar mai -ja sembla el Franco-. Sí, l’Oriol Pujol l’endemà d’aquell llunyà darrer Congrés de CDC ho va dir ben clar a la seva manera “estat propi no vol dir independència”. Doncs que vol dir senyors de CDC? potser que ens aclarim!

    El fet greu és que des d’aleshores ningú de CDC ho ha desmentit oficialment i pel que deixen anar de tant en tant … estat propi … estat propi i estat propi … però ben bé a la seva manera  i ben enganxat amb ecspanya.

    Aquesta gent encara estant encaterinats amb espanya, li demanen permís, li demanen per favor, s’en lamenten sense parar, pidolen i pidolen, ensenyen el papus descafeinat “si no es porten bé d’aquí a dues generacions, ai las! quina llàstima! ens separarem de vostès, ai las que es trobaran amb una DUI que nosaltres no volem, que nosaltres no farem … !” Quin greu, som uns bons majordoms i ells no ens deixen … seria tan macu tots junts i juntets mentre ens van deixant ben escuradets … i parant la ma cada mesada, que tan li fa que mitja Catalunya estigui penjada, que els nostres joves hagin d’emigrar com tradicionalment havien de fer els gallegs! això és igual sols és un símptoma clar de decadència i davallada.

    O Mas s’espavila o l’haurem d’empresonar per deixar Catalunya en mans de la crisi, de les retallades i el que és pitjor de la mateixa espanya.

    Sembla mentida que Artur Mas tingui vocació marinera i no miri de sortir ràpidament de la tempesta que pot enfonsar Catalunya, suposo que de les tempestes n’has de sortir el més aviat possible?

    Aquesta indefinició calculada i el mal joc de les paraules girades i descafeinades dels capitostos de CDC ens haurien de posar alerta: què volen aquesta gent … contra nosaltres els catalans i contra la nostra pàtria?!!!

    Salvador Molins, Conseller de Catalunya Acció_

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.