ALBERT CORTES MONSERRAT

Avui 20 de novembre, es l’aniversari de la mort del Dictador, i amb les paraules d’Aznar i la seva recepta de presó pel president que s’atreveixi a convocar una consulta en una teòrica democràcia queda ben pal·les que hi ha mentalitats que no canvien, i més amb el currículum del personatge. No seria un únic exemple per desgracia de que trobem davant nostre, i al Ministeri de Defensa es segueix mantenint actes amb noms de criminals de guerra sense cap pudor. Com deia el dictador enterrat, però la seva obra segueix ben viva.

Efectivament, l’expresident espanyol va explicar la seva manera curiosa d’aplicar la llei amb totes les conseqüències, com ja va aprovar en el seu mandat penalitzant cinc anys de presó per convocatòria de referèndum il·legal, i que posteriorment va ser derogada, ho va defensar per lluitar contra els que volen desbordar la legalitat i trenca el país.   Per altra banda l’Exèrcit de l’aire  organitza la càtedra Kindelán, que precisament va ser cap dels serveis de l’aire durant la Guerra Civil, i responsable dels bombardejos sobre Lleida i Barcelona, cosa que li va suposar diverses condecoracions. A la seva web lloa la seva figura i amaga la responsabilitat dels seus crims a la població civil.

Realment, es ben curiós que l’expresident espanyol Aznar, responsable directe d’una declaració unilateral en contra de la majoria de la societat espanyola, i per sortir a la foto amb els líders d’Estats Units i Gran Bretanya com impulsors de la massacre de més d’un milió de morts i la destrucció d’un país i la seva gent en nom d’unes armes de destrucció massiva que no van existir mai. Això ja defineix prou be de que o de qui estem parlant, quan no hi ha amb els anys ni una espurna de penediment pel fet amb l’única excusa que ell no podia saber com ho sap ara. Un personatge que ara voldría ressucitar les penes de presó precisament per aquells que simplement volen exercir la democràcia, cosa que evidentment li molesta. Son discursos com ja s’ha dit d’altres èpoques i també d’altres règims que res tenen a veure amb Constitucions o lleis, sinó amb tarannàs que amb els anys han seguit ancorats perqué la imposició sigui la llei més ferma d’un Estat, i això algú com Aznar ningú li ha de donar lliçons.

No per repetir-se molts exemples a l’Estat, es poden deixar de denunciar, unes anomalies que amb un Estat normal, i una democràcia plena no hi tindrien cabuda, però en aquest s’homenatja als membres de la División Azul que van lluitar conjuntament amb el nazisme i es donen càtedres com es el cas amb el nom d’un criminal de guerra que des del costat feixista te el gran mèrit d’haver bombardejat la població civil de Barcelona i Lleida, o sigui el crim i l’horror te premi en forma de condecoracions, i més enllà del règim segueixen ben vius en el record, un altre gran vergonya al descobert.

En definitiva, son detalls de l’Estat que pretenem que actuí per exemple com Gran Bretanya amb Escòcia, quan les seves estructures internes tenen greus forats democràtics, simplement perquè no han canviat, i han fet de la anormalitat el pa de cada dia per mostrar el seu descrèdit al món i dins d’ell encara ens arrossega el nostre territori.