ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

REBAIXES D?IMPOSTOS O COM APROFITAR L?ESPOLI CATALÀ

Sense categoria

La comunitat de Madrid ha anunciat a bombo i plateret una rebaixa d’impostos històrica que ja s’afegeix a la rebaixa de l’anterior presidenta popular, sense cap mena d’escrúpol, i que s’afegeix a altres comunitats com per exemple Extremadura, i que son presentats com a grans gestors en temps de crisi, sense dir que amb els diners dels catalans en bona part permeten aquesta festa que com es natural nosaltres no ens podem permetre. Deu ser cosa del diàleg i les terceres vies que alguns ens volen vendre com una gran meravella.

 

Efectivament, el president madrileny,  Ignacio Gonzàlez  ha anunciat una rebaixa històrica del tram de l’IRPF de gairebé 2 punts, també un punt a l’import de Transmissions patrimonials,  i un 25% a l’import que grava els documents notarials i hipotecaris en la compra d’habitatges nous, per últim eximeix del cèntim sanitari als professionals del transport. Alhora ens ho ven tot cofoi com la major rebaixa d’una autonomia a la democràcia espanyola, i destaquen que els madrilenys pagaran, gràcies al seu govern molts menys impostos que els catalans, amb l’exemple d’una parella de 34 anys amb rendes netes de treball de 14500 euros cadascú, i amb un lloguer de pis de 700 euros no pagaria quota autonòmica IRPF a Madrid i pagaria 1822 euros a Catalunya. Com aquest exemple en trobem d’altres que van tots amb la mateixa línia.

 

Realment, es una burla macabra que ja fa molt de temps que dura. Es francament indignant veure com altres comunitats poden donar uns serveis i fer unes polítiques que afavoreixen les economies dels ciutadans, quan Catalunya que produeix i aporta més recursos ha d’anar en direcció contraria ja que tot aquest esforç no pot ser aprofitat en benefici de la seva ciutadania, sinó precisament per poder ser protagonista d’aquestes rebaixes i despeses d’altres territoris, convertint el territori català en el campió de les retallades i amb la versió que es vol vendre des de l’Estat de la nostra mala gestió en comparació amb d’altres.

 

La veritat es que aquest llast no permet gaire marge de maniobra a la Generalitat, i el nostre esforç fiscal no repercuteix al nostre estat del benestar, amb aquests 20 mil milions que marxen cada any i no tornen mai més, entre un 8 i un 10% del PIB, el que anomenem espoli fiscal, independentment de la resta de greuges, i això afecta a tothom que viu al nostre territori pensi el que pensi i tingui el sentiment que tingui. Es la perversió d’un sistema de finançament, on uns aporten i altres reben sense aquesta millora que permeti que la nostra solidaritat obligada disminueixi. El que ja passa de mida es treure pit i fer comparacions que per simple dignitat haurien de quedar en un calaix.

 

Aquesta raó tots sabem que es el principal motiu i principal actiu de la nostra pertinença a l’Estat espanyol. La gent ha de veure que tots els greuges que es van trobant simplement per ser catalans son injustos i no admeten manifestacions contra Ajuntaments o institucions catalanes, sinó directament contra l’Estat  que permet aquest greuge.

 

Si es vol seguir a l’Estat espanyol o deixar-se enredar per altres vies, això no canviarà, de fet no ho ha fet mai en els últims 300 anys, nomes hi ha una via que es administrar els nostres recursos en el nostre propi benefici com fan tots els estats normals, es així de simple.

  1. A Catalunya, el govern de la Generalitat també ha baixat impostos. Als casinos (de ben segur, que dintre de poc també serà a les cases de barrets).

    Ah! sí…: Espanya ens espolia, i el govern generalista ens escanya i ens roba, també.

    Atentamentr

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.