ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

LA VANGUARDIA I ELS MODERATS

Sense categoria
El mitjà de capçalera del Grup Godo ha fet un nou intent desesperat d’anar contra la democràcia amb una editorial “Qui tem els moderats”. Es un nou intent d’una negociació amb Espanya i de reforça de la morta tercera via, que simplement es la submissió absoluta i la negació democràtica del nostre dret a decidir amb una majoria que ho reclama amb insistència. No volen admetre que la moderació avui en dia son els partidaris de la consulta per poder decidir, i ja nomes volen guanyar temps. Volen defensar una minoria poderosa que no vol perdre els seus negocis amb Espanya i tant els fa la societat catalana.

De fet, i davant la perversió que utilitzen Navarro i Camacho amb el mateix objectiu final, el President ja ha anunciat data i pregunta al mes de desembre, cosa que de moment ja ha estat contestada per la líder popular amb l’avís d’enviar carta al president espanyol per actuar amb tot el pes de la llei i evitar la simple democràcia. Crec que en Vicent Sanchis ho explica perfectament i posa al seu lloc aquest terme moderat que tant ens vol enganyar.
Els moderats
Vicent Sanchis
Una part important dels poders econòmics i financers catalans –entre els quals hi ha els responsables de les dues grans entitats de crèdit i els principals empresaris de premsa– es miren amb inquietud el procés sobiranista que viu el país, sobretot des de l’11 de Setembre del 2012. Aquell any la manifestació va aplegar centenars de milers de persones sota un lema inapel·lable: independència. I aquella exhibició de força cívica va moure Artur Mas a avançar les eleccions, després de constatar l’enèsim fracàs amb l’intent d’acordar un nou pacte fiscal.
 
Alguns representants d’aquests poders –com ara José Manuel de Lara– constaten amb agror el seu rebuig a qualsevol “aventura” que separi Catalunya d’Espanya. La majoria són més prudents i es limiten a constatar, una vegada i una altra, que no són gens partidaris de la “inestabilitat i que, per contra, el sentit comú recomana “el diàleg i l’acostament de posicions”. Les propostes de Pere Navarro o de Josep Antoni Duran i Lleida donen marge a aquests recels i aquestes prudències. Quan el president del comitè de govern d’Unió Democràtica va proposar i reclamar una “tercera via” molts d’ells s’hi van sentit ben identificats.
 
Ara es proclamen “moderats” i demanen tant al govern d’Espanya com al de Catalunya si tenen “por” del “pluralisme intern” de les dues societats. Tant com els és possible intenten pressionar Mariano Rajoy i Artur Mas perquè abandonin “posicions intransigents” i reprenguin un diàleg necessari per evitar les crisis que s’insinuen amb força. Ahir l’editorial de ‘La Vanguardia’, obert en portada, es presentava com un manifest representatiu d’aquestes opcions. “Mentrestant, són molts els catalans, molts més dels que pugui semblar, que insistiran i perseveraran en la via del diàleg, que en aquest moment sembla aixecar tantes reticències. Senyal inequívoc que és una bona via”, concloïa.
 
Tot plegat fa la bona fila de les opcions moderades –així se’n proclamen–, responsables i conciliatòries. El gran problema –potser la gran trampa– és que apel·len a les dues parts –l’espanyola i la catalana– com si fossin iguals, com si tinguessin els mateixos recursos i la mateixa capacitat d’incidir l’una en l’altra. Fins i tot com si tinguessin la mateixa responsabilitat. I obliden, de manera sistemàtica, que a un costat només hi ha la reivindicació i la pressió cívica, i a l’altre hi ha el poder. Tots els poders. L’Estat espanyol se sent poderós i per això perpetra la intransigència més feroç. Els “moderats”, que s’esclafen una vegada i una altra contra el mur d’incomprensions que hi ha Madrid, acaben girant la vista a Catalunya i corren el perill d’enfadar-se amb la part més dèbil, d’atribuir-li’n tota la responsabilitat. Quan ho facin deixaran de ser moderats i es transformaran en còmplices.
  1. Sigues moderat, li diu l’amo a l’esclau, i limitat’t a demanar un rosegó de pa més gros.

    Sigues moderada, li diu l’home maltractador a la dona, i limitat’t a demanar que només et pegui un cop al mes.

    Sigueu moderats, li diu el senyor feudal als vassalls, i limiteu-vos a demanar un període de gràcia per al pagament dels tributs.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.