ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

LA CORTINA DE FUM ES INCOMPATIBLE AMB LA REALITAT

Sense categoria
Aquests dies, aquest imperi espanyol que ja ha passat a la història, encara que alguns sembla que no ho vulguin admetre, treu pit amb Gibraltar, sense tenir en compte que el Regne Unit es una potencia mundial que amb un mínim gest podria convertir aquest tros de terra amb unes Malvines segona part. Utilitzar aquesta situació per amagar la corrupció, la resposta a Catalunya o altres casos greus te un límit, i crec que la presència de la nau anglesa l’ha deixat ben clar. La realitat espanyola es una, però els governants volen mirar cap un altre costat, una mica com el cas català, però que com tot a la vida, la realitat acaba passant per sobre dels desitjos.

Els britànics humilien Espanya

Constantment el govern espanyol posa en evidència que hi ha una jerarquia, que el catalanisme pateix des de sempre, entre l’estat i qualsevol altra entitat jurídica. Aquesta relació és de tipus vertical i es justifica, en última instància, pel poder que dóna la força, tal i com indica, explícitament, la Constitució espanyola del 1978.
 
Però aquesta crisi de Gibraltar mostra una segona classificació. I és que entre els estats també hi ha una jerarquia. David Cameron ha menystingut els espanyols (mal)tractant-los de la mateixa manera que Margaret Thatcher va humiliar la junta militar argentina quan la guerra de les Malvines. Enviar un portaavions a fer maniobres és el senyal del poderós. Espanya no podria fer el mateix.
 
La via d’incendiar un nacionalisme tan inflamable com l’espanyol és fàcil i productiva, però ara Mariano Rajoy ha de buscar-li una sortida a les proclames patriòtiques que fa dies que omplen les portades de la premsa ultranacionalista de Madrid. En cas contrari, el portaavions Illustrious haurà estat més que suficient per posar Espanya al seu lloc.

Salvador Cot 

Ara toca vacances, i una setmana per carregar piles, frase que per cert no m’agrada gens. Ens retrobem a la tornada amb més força que mai. 

  1. De cortines de fum n’hi han a tot-arreu. Sense anar massa lluny, ara les nostres [sic] autoritats s’han tret de la maniga la “feliç” [resic] idea de la Rifa de Cap d’Any …i de Sant Jordi, i la de Sant Joan i la del Sant 11 de setembre (que per sants, nosaltres en tenim un munt… o si no els inventem, oi Moreneta?). Tot sigui per la pasta, que deien aquells.

    Per quan prostibuls infantils? De ben segur, que donarien més pasta (mirem sino els “nostrats” prostibuls adults, tot un exemple pels nostres veïns!). Quan ho facin, als legisladors els hi preguntarè si hi ha alguna de les seves filles entre les agraciades en tan “digne” treball (això li vaig preguntar a un xinès que repartia propaganda d’un prostibul amb noies xineses, i pel que es veu no li va fer cap gràcia!).

    Atentament, i bones vacances!

  2. QUINA “COÑA”¡¡¡¡TORNE-MI AMB GIBRALTAR ESPAÑOL¡¡¡¡¡ UNA DONA,L’ALTRE DIA, PER LA “TELE”,CRIDAVA “SI ELLOS TIENEN BARCOS,NOSOTROS TAMBIEN”……QUIN NIVELL¡¡¡¡…..I SI FA FALTA MES FUM,SEMPRE ELS I QUEDA CATALUNYA.   

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.