Es el drama de cada dia, un mateix partit al Govern, dues versions, un pas a la dreta, un a l’esquerra. Declaracions en un sentit de dilluns a divendres i altres en sentit contrari al cap de setmana, una bona gestió del procés per part del President Mas erosionada constantment des de les seves pròpies files i malbaratant la bona feina aconseguida. Ara ens diuen que la consulta no equival a independència o confederación. Ja hi tornem a ser i un dia o altre hem de resoldre aquest problema.

En Duran ens diu que la consulta no equival a les paraules esmentades, i simplement ha de servir per votar lliurement. Reivindica el paper indispensable del seu partit i la seva necessitat ara i en un futur. Ens diu que es el principal referent internacional del nostre país, amb estat propi o sense, independents o interdependents,  federals o confederals. Afirma que la consulta ha de ser el 2014 amb les condicions que tots sabem i empara legal amb una gran concentración de forces polítiques al seu voltant.

Efectivament, cal deixar clar les coses, i deixar de marejar la perdiu, ho confondre a la societat ja prou atabalada. La consulta no es només per votar lliurement, això amb una democràcia ja es dona per fet, no hauría de ser un mérit, i naturalment es per preguntar i donar viabilitat a la resposta, acatant la voluntat majoritària popular, no es una anècdota, per tant una consulta sobre la independència com es el cas que ens ocupa, evidentment equival o a estat propi o seguir com fins ara. Ningú ha demanat cap confederació, ni altres formules totes respectables que tenen una prèvia interessant. Primer s’ha de ser un estat per federar-se d’igual a igual amb un altre, i segon i molt important, cal ser dos per fer aquesta operación, i de moment no hi ha ningú disposat a fer aquesta operación amb Catalunya. Per altra banda seria força esquizòfrenic renunciar a un Estat pròpi per tornar a federar-se d’aquell precisament que t’has alliberat. No enganyem a ningú. El clam popular de la manifestación de la Diada reclamava un estat propi, i aquesta es la pregunta amb tots els matisos que calguin, si ho volem ser o no i amb una resposta igualment senzilla com es un si o un no. No hi ha res més, ni cap anhel per altres històries fantasioses com les confederacions o altres paraules que segurament s’inventaran per intentar desesperadament evitar el que no volen.

Per altra banda, el paper d’Unió en aquests moments, o de part dels seus dirigents amb el principal al capdavant no es el que podríem dir galdós, ni lleial com correspondria, més aviat va en dirección contraria al programa electoral sota el que es va presentar, i això diu molt poc de la seriositat d’un partit com diu en Duran històric.

Per aquest mateix motiu, parlar de referent internacional un partit minoritàri dins l’arc polític català, no em sembla de rebut, i molt menys una realitat. El pes d’aquest partit es el que es, i amb uns comicis en solitari, no deixaria de ser un més sense un pes massa important dins la societat catalana.

Tanmateix caldria aclarir amb les condicions que diu ja sabem, aquestes básicamente es respecte a la democràcia i sota la legalitat vigent, que ja es podria fer si la voluntat política espanyola fos aquesta com succeeix al Regne Unit, si no es així cal cercar un altre legalitat, no podem ser esclaus d’una legalitat d’un estat que sempre hem tingut a la contra, i que seria ridícul ara basar tota amb el seu estat de dret.

En definitiva, caldrà aviat posar data a la consulta, esperar la resposta formal del govern espanyol i actuar amb conseqüència, la decisió es urgent i no hi ha cap motiu per ajornar el nostre futur.