LITERATURA CATALANA: CAS ÚNIC AL PLANETA
El Saló del llibre de París ha tornat a ser testimoni mut d’uns fets esperpèntics, i que es van repetint, el fet de portar escriptors amb llengua castellana representant la Literatura Catalana, i com es pregunta Carod Rovira en una piulada perquè no amb altres llengües residents a Catalunya. Hi podem afegir les declaracions de Javier Cercas, dient que una llengua petita ha de veure la gran com una aliada sense la qual, li serà difícil tirar endavant, amb un exercici de cinisme francament irrespirable i que s’ha de denunciar sense complexos, i simplement demanar normalitat, cosa que es veu es molt demanar.
Realment, seguint la piulada de l’exvicepresident del Govern català, es incomprensible que un criteri no es segueixi per tothom igual, i si decidim que la literatura catalana no es com la resta de literatures del món que tenen el seu idioma, i es tant generosa i oberta que s’obre a idiomes que no li son propis, hauria d’abarcar ja posats tots els del planeta sempre que resideixin a Catalunya, però ves per on, nomes passa amb la llengua castellana, una curiositat que dona idea de la colonització mental d’alguns i les situacions que pot generar totalment inexplicables.
Com sempre he defensat, una literatura, la que sigui la defineix el seu idioma, i no el lloc des d’on es crea, per tant la literatura anglesa no pot ser en rus. o la italiana no pot ser amb suahili per posar dos exemples, però quan arribem a la catalana, curiosament aquesta norma elemental es trenca sense cap mena de sentit i amb un veto per la resta de llengues, cosa que desmunta aquest criteri, i dona a pensar que el problema no es filologic, sinó polític i mal intencionat, la llengua castellana ja te la seva pròpia literatura que es la castellana, i te tot el respecte del món, però no forma part de cap altre literatura del planeta que no sigui la seva i la catalana. Es una anomalia que caldria corregir i deixar de fer el ridícul i perjudicar greument la nostra llengua, cal demanar responsabilitats i actuar simplement amb respecte i normalitat.
En Cercas, que ha triat lliurement la llengua de la seva obra, li hauria de suposar representar a la seva literatura i no la catalana, igualment que no representa la txeca posem el cas, i per reblar el clau dir que una llengua petita ha de veure la gran com una aliada, quan sap perfectament que el peix gran es menja el petit, i amb les llengues passa exactament igual i en tenim milers d’exemples de llengues desaparegudes per aquest cas. Una llengua per tirar endavant simplement necessita ser propia d’un Estat i gaudir de la seva protecció amb igualtat amb la resta, res més. l’Estat que actualment la representa, ja sabem com actua contra aquesta llengua, inventant llengues noves per trencar la seva unitat, prohibint la seva oficialitat europea, atacant la immersió lingüística i moltes coses que tots coneixem per afeblir-la tant com ha pogut, per tant ja n’hi ha prou d’haver d’aguantar comentaris com aquests d’autors que en un país normal ja no hi serien representant a qui representen, i que a damunt volen tergiversar una realitat inquestionable que es una burla a la intel·ligència.
En definitiva, també necessitem un Estat per ser normals en aquestes qüestions i deixar els Cercas de torn al lloc que els correspon.