UN SISTEMA PODRIT, ARMA CONTRA EL PROCÉS
Sense categoria
Aquests dies veiem clarament com, i sobretot des de l’Estat espanyol, i els seus mitjans es titlla Catalunya d’un territori corrupte, on el sistema i en general els catalans tenen una societat podrida, amb constants exemples com el Cas Palau, Mercuri, Clotilda i altres que degudament embolcallats i tractats de determinada manera molt diferent a la corrupció existent a l’Estat, son una nova arma perfecta per ser utilitzada contra el procés democràtic de la nostra sobirania. De fet des de Catalunya en determinats mitjans i accions amb poca ètica atiem més un foc, d’una classe política que la mateixa societat ja comença a estar farta de tanta presa de pel.
Des del ja llunyà cas Palau, amb un Millet encara pendent de sentència, les acusacions de corrupció del Mundo amb els falsos comptes bancàris a Suïssa, el cas Mercuri amb l’alcalde de Sabadell al capdavant, el cas Pallarols amb el vergonyós pacte d’Unió amb el jutge, el cas ITV o el recent cas Clotilde a Lloret amb l’alcalde Xavier Crespo al capdavant entre molts d’altres, sumat a la quantitat de vergonyoses retribucions que es van descobrint d’aquest món polític en forma de dietes, comissions, càrrecs, i altres paranys que donen idea de la podrimenta en que s’ha convertit el sistema. De fet l’Estat, quan es tracta de Catalunya, i tapant les seves pròpies vergonyes que proporcionalment son molt més amplies en aquest capítol, tracta diferent a base de sorprenents filtracions de sumaris secrets, i acusacions sense cap tipus de pressumpció d’innocència, per presentar un panorama de cara a la societat espanyola i catalana totalment inhabilitat per iniciar el procès de sobirania.
Realment, no cal dir que la societat amb aquesta crisi aguda ha anat descobrint com el sistema polític i judicial s’ha de reformar de dalt a baix, i com s’ha convertit amb un frau en tota regla ,que paguem tots amb els nostres impostos per benefici d’uns quants. No descobreixo res de nou, ara bé, això res te a veure amb el procès cap a la sobirania catalana, i que es aprofitat com en molts altres temes per barrejar-ho tot amb l’únic objectiu no de modificar el sistema, sinó impedir que segueixi endavant la lliure elecció catalana. De fet des de Catalunya, per exemple amb el recent nomenament del diputat Xavier Crespo com a vicepresident de la Comissió d’Empresa i Ocupació, i votat per tots els partits excepte CUP i ICV, deixant clar que no esta imputat encara pel cas de corrupció a Lloret, però per simple ètica, i en benefici de la transparència no es oportú aquest nomenament, que de cara a la societat sembla més una burla que altra cosa.
Es molt clar que no volem grans discursos, sinó una llei clara del finançament dels partits, una nova llei electoral amb llistes obertes i pròximitat dels diputats en circumscripcions més petites o una llei de transparència que no sigui un brindis al sol, sinò que realment posi límit als mandats, als càrrecs diversos en una mateixa persona, i pugui destituir fulminantment qualsevol irregularitat per malversació de diners o aprofitament dels mateixos càrrecs per finalitats personals, això jutament amb un sistema judicial agil i ràpid. La finalitat d’això es uns partits oberts a la ciutadania, transparents i sobretot al servei de la societat, i no simplement una cacera del votant en època electoral, i alhora uns mecanismes que tornin a fer valorar a la societat els representants que han escollit.
Aquesta ha de ser una de les bases del nostre nou estat, en tenim l’oportunitat, i no podem caure en els mateixos paranys, ja que tot te un límit. Per altra banda no seguir el joc brut veient la dimensió global del problema seria convenient per no barrejar un procés clar, pacífic i democràtic amb un sistema que reclama un canvi total abans no creí una escletxa massa gran entre la societat i els seus representants legítims.
Margahayuland Infoneosia