ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

EL CINISME DE VINCULAR ATUR I INDEPENDENTISME

Sense categoria
Que l’Estat espanyol esta mostrant la seva vertadera cara molt llunyana al que se suposa d’un estat democràtic europeu, es una evidència, però com que el cinisme no te límits, i els arguments contraris al procés pel nostre Estat propi son inexistents, es tracta d’embrutar-lo amb falsedats o amb cinismes que personatges com Carme Chacon o De Cospedal amb el seu nacionalisme espanyol caspós s’atreveixen a vincular la taxa d’atur amb el que ells anomenen la deriva independentista. Naturalment no aporten dades d’aquesta reflexió, ni arguments, ja que senzillament no hi son. En Josep Ginesta amb el seu article dona aquestes dades i demostra com precisament es al contrari, i demana un marc de relacions laborals propi com una necessitat per aturar aquesta xacra de la societat.

Optimisme: L’independentisme, no és la causa de l’atur, i millorar l’autogovern, una solució (dades EPA 2012)
Començo per dues coses ràpides. La primera, trobareu un recull de dades d’atur dels Països Catalans al hastag #aturPPCC o al meu compte de twitter @josepginesta. La segona, les dades, com ja podeu imaginar, no són bones.
 Però dins de la retòrica depriment en que ens hem instal·lat quan parlem d’atur, deixeu-me que en faci una lectura positiva, des del punt de vista dels conceptes “necessitat d’autogovern” i del de “deriva independentista” en relació a l’estudi de les dades.
 Les dades d’atur ingent que patim als Països Catalans ens el fan situar en 1.729.400 persones al 2012, amb un increment de 166.100 persones aturades més que al 2011. Per territoris, l’atur es situa a Catalunya en 885.100 persones, al País Valencià en 700.200 i a les Illes Balears en 144.100. El darrer trimestre ha estat especialment dur a les Illes Balears, si bé, tanca l’exercici 2012 amb dades positives, essent dels únics territoris de l’ estat espanyol en aquesta tessitura (2.400 aturats menys). Si bé el País Valencià va iniciar l’any amb dades extremadament dolentes, en aquest darrer trimestre ha aconseguit dada positiva, de forma que ha aturat, en part només, la sagnia en ocupació. En taxa d’atur, els Països Catalans es situa en el 25,50 % per sota de l’estatal del 26,02%, com també per territoris Catalunya, amb el 23,94% (superant el màxim històric del 1-T-1985) i Illes Balears amb 24,30%. No és el cas del País Valencià que amb un 28,10% es situa en la franja alta en desocupació. Aquestes xifres podrien ser superiors, sinó fos que hi ha una davallada del nombre de persones actives (disposades a treballar), ha disminuït. I és simptomàtic que ho faci en dades importants (per sobre de la davallada d’habitants general), doncs de no ser així ens trobaríem, a Espanya per sobre dels 6 milions d’aturats, i en el nostre cas, al llindar dels 1,8 milions.
 La primera lectura positiva de la que us parlava i que en podem extreure és que si fem una revisió ràpida de les taxes d’atur ens trobem que a Espanya hi conviuen territoris amb taxes d’atur oscil·lant entre el 38 % de Ceuta i el 16 % del País Basc. Des d’un punt de vista de mercat de treball, tant en polítiques actives com passives, però també de regulació, és absolutament irracional que hi hagi un marc normatiu únic. Com altres vegades s’ha explicat, el Marc català de relacions laborals, té raó de ser en la mateixa lògica que la UE té diferents mercats de treball per cada país membre, molts d’ells, inferiors en nombre al nostre o l’ andalús. I l’atur és un dels resultats de la ineficient estructuració del mercat de treball. Dit d’altra forma, una noticia positiva dins de les misèries que ens toquen viure, és que l’atur justificaria des d’avui mateix i per si mateixa una descentralització immediata de la normativa bàsica i recursos en diferents marcs laborals territorials. No podem pensar en resoldre el nostre atur amb les mateixes eines i regulació que Andalusia (35,86%) o Extremadura (34,06%), per posar dos exemples. I això dona cos a la lògica de transició nacional que hem endegat, i que té com objectiu final, la lògica transició social i de cohesió (sense contracte social no hi ha transició nacional, però sense transició nacional no hi ha contracte social possible tampoc). Per tant, en aquest camp, el camí, és encertat.
 La segona noticia que hem de prendre amb optimisme és que, en contra del que esbomben a tort i a dret els defensors de la suposada “justícia social” i que fan sinònim del seguir pertanyent a Espanya, de que la deriva independentista està ensorrant el país, no és certa. O dit d’altra forma, l’ independentisme no és més crisi. Si premem dades d’atur del darrer trimestre del 2012, que son les que s’han fet públiques avui amb l’ EPA de l’ INE, ens trobem que, per una banda, la taxa d’atur a Catalunya, segueix essent inferior a la de l’ Estat, però que a més, la destrucció d’ocupació a Madrid (2,7%), Navarra (3,2%), Múrcia (3,2%), Castella la Manxa (3,0%), Castella i Lleó (4,2%) ha estat superior que a Catalunya (2,5%). De forma que no es pot atribuir al procés de transició nacional obert al setembre un pitjor comportament en termes d’ocupació, d’atur, i en definitiva, crisi que a d’altres territoris.
No podem tirar coloms, doncs l’any que ens espera i els ajustos que ens imposa l’espoli fiscal el faran més social que mai. Però mirem amb optimisme i esperança que més que mai, el procés endegat justifica la fi per la que es va iniciar, doncs les competències per resoldre el problema de l’atur son a Madrid i ens calen, perquè ells no ho resoldran, i també, que l’argumentari els comença a flaquejar, especialment, a la Presidenta de Castella la Manxa, Maria Dolores de Cospedal, que amb una taxa del 30 % d’atur, ha destruït més ocupació que el que ells anomenen “deriva independentista catalana”.
JOSEP GINESTA

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.