ALBERT CORTES MONSERRAT

Aquesta es l’aspiració del President Mas en un acte de la Fundació Catdem, i on demanava el suport i pressió del 78% de la població segons el CEO, que vol el pacte fiscal. Alhora, a Barcelona l’alcalde Trias aprovava l’adhesió de la capital catalana a l’Associació de “Marcas Renombradas Españolas”, sabent el perjudici que això ens ocasiona segons els experts, i alhora en el Parlament tant CIU com PP voten negativament a portar les retallades estatals en educació i salut al TC amb l’excusa de la negociació fins al final. En definitiva, direcció contraria a aquesta aspiració fiscal i cultural, quan durarà aquesta broma.

Efectivament, l’ajuntament barceloní s’uneix a una marca que es un llast per la ciutat, segons estudis recents associar Barcelona i la marca Espanya posa en risc el prestigi de la ciutat, segons experts deixant de banda el turisme, no va be per sistemes financers o tecnologia per exemple ,ja que resta punts al entrar dins el tòpic espanyol de sol i platja. Barcelona te una imatge lligada a la innovació molt positiva, però en conjunt amb Espanya es neutralitza, cosa que no passaria amb Catalunya. La marca Espanya parla de la cuina espanyola o de la nostra llengua de 450 milions de parlants, o sigui el castellà, en resum quedem totalment esborrats. Mentrestant CIU i PP eviten que el Parlament recorri al TC les retallades, que ens envaeixen completament les nostres competències amb l’excusa d’exhaurir les negociacions abans, davant la incredulitat de la resta, cal dir que el consell de garanties estatutàries ja ha dictaminara que ens envaeixen les competències. Tot això, quan el president demana el suport de la ciutadania reflectit a les enquestes sobre el pacte fiscal, i no fer un pas enrere per la definició de la Catalunya del futur amb un projecte comú de sobirania fiscal, que junt amb la cultural aspirem.

Un poble no te sobirania fiscal i cultural sinó es un estat, el que vol vendre el contrari menteix, i ens vol enredar, i menys dins un estat uniforme i sense cap tipus de pluralitat i sensibilitat per les diferents identitats com Espanya. Per tant amb un pacte fiscal retallat a Barcelona, negociat o millor dit presentat a Madrid, on realment es decideix, i allà negat o totalment desdibuixat no es cap sobirania de cap tipus, pel que fa a la cultural, nomes cal veure la quantitat d’atacs que rep la nostra llengua i la nostra cultura cada dia, per veure que esta condemnada a la desaparició, ja que te una protecció zero. De totes maneres aquests anhels expressats no lliguen amb els fets abans esmentats. La iniciativa de l’alcalde Trias de lligar Barcelona a la marca Espanya, on evidentment aquesta uniformitat es fa palesa, i per tant qualsevol diferencia es obviada en benefici del pensament únic, es un mal negoci. Ho diuen els experts, Barcelona res te a veure amb aquesta venda de l’Espanya de sempre, i posar-la voluntàriament al mateix sac es de tot menys sobirania, aquesta es visualitzaria conjuntant la ciutat amb la marca Catalunya amb uns valors identificables i compartits, però en aquest cas un nou pas enrere en aquesta transició nacional, que ja no se sap ben be que es. El mateix podem dir d’unes retallades que com sempre han traspassat sense contemplacions les magres competències autonòmiques catalanes avalat pel nostre consell de garanties amb amenaça inclosa de recórrer al TC, i ara alhora de la veritat un nou pas enrere per negociar, jo diria que negociar el que i com. No hi ha res a negociar, perquè precisament una part te el poder i l’altra no, per tant qualsevol negociació serà totalment estèril, i ara un cop més les tàctiques de partit passen per davant del país.

En definitiva grans paraules per un costat, i fets que van en una direcció totalment oposada a la transició nacional que tant ens volen vendre, i a la sobirania que volen guanyar, però sense sortir del sistema autonòmic, una enganyifa de grans dimensions, que algun dia s’haurà d’acabar.