ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

JORDI CASAS, JA N?HI HA PROU

Sense categoria

El delegat de la Generalitat a Madrid, en Jordi Casas, es l’exemple perfecte de la indignitat que ens rodeja, s’hauria de suposar que te tota la sintonia amb el Govern Català, i que la seva prioritat son els interessos dels catalans per damunt de tot, però no ara ens diu que no es moment de parlar de Pla B o Hisenda pròpia, i rebla el clau, afirmant que el pacte fiscal no es prioritari perquè cal un gran pacte d’Estat per sortir de la crisi. En qualsevol país seriós el cessament seria immediat, en aquesta disbauxa catalana els enemics de casa es consideren normals. Quin país.

Aquest delegat ens parla de la no prioritat del nou pacte fiscal, peça angular del programa de govern català, suposo que el seu, i la seva gran preocupació es deixar en segon terme els nostres interessos com sempre, per la demagògia de sortir de la crisi tots junts, ja que sinó la resta no te sentit. De fet ja no es el primer cop, ja que amb la participació del President en les consultes per la independència ja va llençar les seves critiques. Parla de la prioritat del pacte a l’estat amb PP, PSOE, CIU i PNB, i evitar el risc d’intervenció i de fractura social, com deia va criticar les consultes ja que no creia que fos el camí, i menys amb la participació presidencial amb un camí on es pot fer la famosa esquerda social. Tot un insult als catalans en la línia de la delegada del govern espanyol a Madrid, per cert un càrrec curiós, que demana que catalans i bascos ens disculpem per la xiulada a la final de copa de futbol, i pels insults a la Esperanza Aguirre, per suposat no comenta res de la manifestació falangista. El ministre Gargallo encara la supera quan acusa aquest fet de la xiulada, i el combina amb el risc d’intervenció, per no presentar una imatge d’unitat davant els mercats, tot un despropòsit dia rere dia.

Una situació surrealista que nomes s’entén d’un territori colonitzat, i amb molts interessos per enganyar el poble, i no deixar-lo veure que hi ha alternativa a aquesta mediocritat. El cas del Jordi, es el mateix que si un ambaixador de l’estat que vulgueu, abandones les seves funcions que sempre estant relacionades amb els interessos de l’estat que representa, i ens digues que es més important els interessos d’un altra. Crec que no ens ho imaginem, i la conseqüència seria la seva substitució. De totes maneres, quan parlem de Catalunya la cosa canvia, el delegat de la Generalitat es pot permetre el luxe de dir que la principal aposta del seu govern no es prioritària, i si en canvi la falsedat de sortir tots junts de la crisi, com un “ara no toca”. Demano una mica de dignitat, i el seu cessament, una cosa es que el pacte fiscal sigui un frau en si, ja que qui te poder per atorgar-lo ja ha dit no moltes vegades, però l’altra es això, renunciar al que som, a reclamar els deutes de l’Estat, a seguir pagant un espoli de prop del 10% del PIB que aviat ens deixarà totalment escurats, per una causa comuna i una possible intervenció. Caldria dir-li si no veu que nosaltres portem vora 300 anys intervinguts, i sembla que no es important. Menyspreu a les consultes, quan era democràcia participativa, i exercir a traves de la societat civil el dret a decidir, es francament impropi de qualsevol càrrec amb democràcia. Per la seva banda des de les Espanyes la seva paranoia no te límits, i vinculen la xiulada a l’himne, un acte en definitiva de reafirmació nacional amb el risc d’intervenció, això si no parlen de la manifestació falangista que en una democràcia hauria d’estar prohibida, ja que incita a l’odi i la violència, i no citen que el maltractament que patim sobretot la part catalana a tots els nivells, i amb menyspreu a tots els nostres símbols no sembla ser motiu  de polèmica, però si la reacció afirmant la nostra identitat que per desgracia seva  no es la mateix que ells, i tant sols la imposició ho vol aconseguir.

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.