ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

EL PARLAMENT EXIGEIX EL DEUTE, I ARA QUE TOCA FER?

Sense categoria

El govern català ha fet inventari dels deutes de l’Estat amb Catalunya, i la xifra ronda el 11 mil milions des del 2008 fins ara, tot això apart de l’espoli que patim. Els partits com CIU, PSOE-C, ICV i ERC, han coincidit amb exigir el cobrament d’aquest deute des del Parlament català, sembla una mesura raonable, el que ja no ho es tant es la resposta a la negativa espanyola posterior, i que deixa la reclamació amb una pura  comèdia.

Efectivament, els partits esmentats coincideixen en aquesta reclamació  en base a un estudi o es determinen els diferents impagaments, amb infraestructures no realitzades per un valor de 5700 milions, 1450 milions del fons de competitivitat, els 750 milions de l’addicional tercera del 2008, i els 219 del 2009, més la tercera part de l’actual pressupost, que l’Estat mai compleix amb Catalunya, i arrodoneix la xifra dels 11 mil milions. Parlen de que es juguen el ser o no ser del país, i fins hi tot la representant socialista parla de que Madrid per complir els comptes deixa de pagar a Catalunya, per altra banda des de la part Popular hi ha silenci. De fet davant la previsible negativa que faran, ja que amb aquests diners es podrien evitar retallades sanitàries i serveis socials, o retallades dels sous públics, no retallar partides de l’apartat d’infraestructures, i moltes altres coses. Cal dir que amb aquest drama cal afegir els 20 mil milions d’espoli anual cada any.

Realment les xifres son un escàndol, i una persecució al territori català sense treva dins de l’àmbit autonòmic. Son uns fons que per llei Catalunya hauria de gaudir, i amb els que la crisi podria ser molt més lleugera, i la recuperació molt més rapida. L’Estat espanyol vol ofegar conscientment a Catalunya, una cosa es l’espoli anual, una cosa que comporta ser una autonomia anomenada Catalunya dins l’Estat espanyol, i l’altra es exigir el màxim que demana la Unió Europea, i no pagar els deutes a les administracions per assolir uns números bons per l’Estat, i sota mínims per les autonomies com la nostra, que ja no  pot retallar més, i veu com els recursos son escassos. Diuen que es juguen el futur del país, jo diria que ho demostrin, ja que la simple petició del Parlament son paraules al vent que ja saben no seran escoltades pel destinatari, fins hi tot la representant socialista parla dels deutes, potser caldria recordar-li que molts son de quan els seu partit governava a la Moncloa, i amb el seu suport èxplicit, com fa uns mesos quan van votar contràriament a Madrid a la devolució d’algun dels deutes amb Catalunya, quan el cinisme no te fronteres ja es veu el que passa. La posició popular es coherent amb el seu partit a Madrid, i els seus objectius, el que no ho es tant es que sigui soci preferent a Catalunya del govern, quan precisament va contra els nostres interessos, com va dir l’altre dia el President Mas, aquí, son una minoria, i aquesta de cap manera pot marcar l’agenda del país, a veure si això es tradueix en fets i cadascú ocupa el lloc que li pertoca. La veritat es que més enllà de la queixa i el victimisme, davant la negativa, que vindrà.  Si no hi ha res més, haurà estat d’un cinisme escandalós, i un teatre molt dolent que ja indigna cada cop a més part de la població. Si queda una engruna de dignitat, hi ha una sortida, jo diria l’única, que es alliberar-se d’aquest llast nociu pels nostres interessos, explicar-lo, i aplicar un full de ruta en aquesta direcció amb valentia i seriositat, i sobretot sense demanar permís als nostres botxins, que evidentment no estaran mai per la labor. Es una qüestió que nomes depèn de nosaltres, però hem de donar el pas, ningú ens regalarà res, tenim mil i un greuges per denunciar, i que no seran atesos, es hora de passar a l’acció, i que els nostres representants estiguin a l’alçada que se’ls suposa.

 

 

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.