ATAC SENSE TREVA, UNA AJUDA INESTIMABLE
Els atacs provinents de l’Estat son múltiples i variats, els amants de la tortura animal volen deixar la decisió del Parlament català en un no res, i parlen de cultura a les universitats sobre el fenomen de l’acarnissament amb una animal indefens sense rubor. A Europa es dona prioritat al Corredor Mediterrani, amb l’oposició precisament de l’Estat espanyol, i avui comença un Congrés important, tant de bo cabdal pel procés cap a l’estat propi, el de CDC, i on les ambigüitats sobre el que anomenen transició nacional sembla que podrien donar un pas més, veurem com acaba tot plegat. Us adjunto una bona reflexió com sempre d’en Salvador Cardús, que un cop més arriba al fons de la qüestió.
Identitari, tu!
No. Diu que no s’ha de perdre temps i diners en qüestions identitàries. I menys en temps de crisi. Ara ho diu el PP. I abans, el PSOE. I fins i tot ho havíem sentit dir al president Montilla. Naturalment, parlem de qüestions identitàries catalanes. Per que, pel que fa a les qüestions identitàries espanyoles, que no pari la festa!
Obres el diari i resulta que a les Corts espanyoles, el seu president Jesús Posada ofereix una gran recepció –“sense precedents”, segons El Punt Avui, als promotors de la iniciativa legislativa popular que vol fer del toros una festa d’interès “nacional” (espanyol) per tal de poder-los reinstaurar a Catalunya. Un combat estrictament identitari, sobretot dels qui tenen la identitat posada a la punta de les banyes dels toros. Identitats punxents, en diríem. Això, és clar, encara amb la guerra de banderes que ha reiniciat la delegada del govern espanyol a Catalunya, la senyora De Llanos, que també veia perillar la unitat d’Espanya i el respecte a la Constitució pel fet que la rojigualda no era al balcó de Sant Pol de Mar. Ep! Per no mencionar l’obsessió del president Bauzá per fer desaparèixer el català –ja tan poc visible!- de la vida administrativa o de l’escola –i per tant, de tot el país- a les Balears.
Tot això són excepcions provocades per les manies i les obsessions respectives dels personatges esmentats? Difícil de veure-ho així, si afegim la intenció del president del Senat, Pío García Escudero de suprimir la traducció del català al senat amb excuses econòmiques però, sobretot, i segons ha dit, perquè “els espanyols volen sentir parlar en la llengua que tots coneixen”. Quanta raó que té, el president del Senat: per quina raó hauríem de disgustar el desig homogeneïtzador dels espanyols monolingües davant del malaltís caprici de catalans –balears, principatins, valencians o fragatins-, bascos, navarresos i gallecs, que total són quatre gats i que, tot i la perniciosa immersió a la que uns quants són obligats, resulta que sí que també parlen espanyol? Sí: ganes de tocar el potet, és el que tenen aquests que tenen llengües regionals agonitzants. Ganes d’allargar la seva pròpia malaltia, aquests identitaris!
Tanmateix, el que ja acaba de coronar tanta coherència antiidentitària del PP –per si faltaven més arguments- és l’interès demostrat per tenir la vicepresidència de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, és a dir, la responsable de gestionar dos instruments tan i tan identitaris –segons ells- com TV3 i Catalunya Ràdio. Aquest exitàs polític del PP a Catalunya suggereix que hi volen anar a fer de gos d’atura, per evitar que el ramat –de catalans- se’ls esgarriï amb documentals tan perniciosos com els que fa la Montse Armengou o la Dolors Genovés. I potser, qui sap, per poder-hi programar, en espanyol, totes les pelis de l’Almodóvar.
Ras i curt: només que els catalans destinéssim el 10 per cent d’energia que gasta el PP en afers identitaris –de la seva identitat nacional- i tinguéssim un 10 per cent dels recursos econòmics que hi aboquen, hi hauria barretines gratis per tots els catalans, senyeres obligatòries per tots els balcons, i totes les nenes i els nens podrien aprendre a tocar la tenora gratis a totes les escoles públiques.
SALVADOR CARDUS