ALBERT CORTES MONSERRAT

La farsa muntada pel govern de Zapatero per crear una nova gestió aeroportuària, que en realitat seguia deixant la part catalana en una part testimonial, però que amb les nostres misèries habituals havien començat a vendre com un gran acord, ara els Populars ho han deixat en res, per la via directa, i sense embuts, avisant que AENA seguirà sent la peça clau del sistema espanyol, i on com sempre el Prat te la missió de ser el comparsa de l’Aeroport de Barajas com fins ara, i on els catalans no hi tindrem ni veu ni vot. De tant en tant s’agraeix una mica de sinceritat.

El govern espanyol tanca la porta a la gestió descentralitzada del Prat, i tanca la porta a la creació de la comissió de vigilància del Prat, on la Generalitat i Ajuntaments encara que com a figurants hi eren presents. No es privatitzarà cap servei, ni tampoc entrarà capital privat a AENA, que diuen sortiria perjudicada. Volen posar en marxa un nou model, que de cap manera separarà la gestió de l’aeroport madrileny i el de Barcelona, cosa que comportaria una pèrdua d’imatge i valor dels nostres actius competint els dos entre ells, i l’objectiu es enfortir els dos per competir a nivell mundial. Una empresa espanyola lider a nivell mundial, i que afavoreixi la cohesió i vertebració de l’Estat. Per la seva banda el conseller Recoder per la part catalana ens diu que no veu fonamental la privatització del Prat, i reivindica la gestió individualitzada i des del territori, just el camí contrari que ha ofert Madrid, i reivindica que l’aeroport es fonamental pel desenvolupament català, alhora que amb el tancament de la privatització no ho considera un pas enrere, sinó un impuls, així com el paper determinants de les institucions catalanes en el conseller rector que han desaparegut, es recuperin per un altre costat.

Un altre pal al territori català, que ha vist com tantes reivindicacions des de la societat civil i empresarial, i tants discursos buits de contingut acaben en res. El Prat seguirà sent un aeroport de vols de baix cost sense cap dret a pujar a la primera divisió, deixant aquest honor per Barajas en exclusiva. Precisament el nou model tot hi no donar poder real a la Generalitat, com a mínim afavoria la competència entre els dos aeroports, cosa que evidentment no interessa l’Estat, que veuria el seu aeroport a Madrid a la baixa, ja que la T4 no es viable sense els passatgers del Prat que ara ja no haurien de fer escala El model Aena es una excepció dins Europa, i dona idea del centralisme existent sense solta ni volta, i amb la sola idea de perjudicar un territori. Ara amb la recessió existent, segurament fins el 2014 no hi haurà la definició del nou model, i de posició determinant es passarà al poder que actualment te cada comunitat sobre els seus aeroports, es a dir nul, ja que el consell rector anava amb la concessió i aquesta ha desaparegut.  No volen cap tipus de competència com qualsevol estat normal, ja que saben que el seu aeroport oficial en sortiria perdent, i per tant no ho poden permetre, ja que seria una sortida econòmica molt important per Catalunya que evidentment no volen, amb la seva idea de Madrid com a centre de tot, i la resta per sota. Molt trist la resposta del conseller Recoder, que sembla que vol mirar cap un altre costat sense fer cas, d’altra banda practica habitual, i mentrestant la realitat s’acaba imposant, i els mateixos que porten la directa per deixar el nostre pobre autogovern en res en son els socis preferents. Encara recordo la inauguració de la nova via de l’aeroport barceloní venuda com un pas endavant mai vist, i amb la col·laboració de la trista part catalana, i ara veiem com la realitat segueix i seguirà sent la mateixa, dins l’Estat espanyol Barcelona mai serà un hub intercontinental, simplement perquè l’estat no ho vol, i les oportunitats de negoci es van escapolint per estar condemnat a un aeroport de segona que segurament es el que ens mereixem per ser una regió de segona dins l’Estat, sembla ser que de moment es el que volem, i seguim marejant la perdiu amb falses reunions bilaterals, i declaracions d’ara blanc i ara negre, quan en realitat els que tenen el vertader poder simplement l’exerceixen davant la nostra passivitat. Quin país.