Desprès de les eleccions espanyoles, comencem a veure per on vol anar a l’Estat espanyol, res que ens sorprengui, però mereix un comentari, des de les critiques de UPyD dient que Catalunya es mereix les retallades que te, la tornada dels toros a la graella de la televisió pública amb el cost que això correspon, les dificultats de Chacon en el PSOE, curiosament pel seu lloc de naixement, i finalment  les reclamacions de religió obligatòria a les escoles per part de Rouco i companyia.

El diputat Carlos Martinez d’UPyD, assegura que Catalunya te les retallades que es mereix, i ho argumenta dient que  es retalla en serveis socials, i no en construcció nacional, i es pregunta amb la paranoia habitual d’aquests grups perquè vols sanitat, si tens senyera. Alhora, el portaveu del PP al Senat ha confirmat que els toros tornaran a la televisió pública espanyola, i ho justifica per protegir, fomentar i difondre la festa, recordo que el govern socialista les va suprimir pel seu elevat cost econòmic, i de fet oficialment era per l’horari protegit per la infància. En referència al PSOE, Alfonso Guerra te clar que Carme Chacon no serà  la futura líder del partit, ja que no vol ni jovent ni dones al poder, ja que han de buscar els millors, i concretament amb la líder del PSC, esgrimeix que s’han cansat de repetir que es un altra partit per la seva procedència, i demana escoltar veus experimentades com Peces Barba, tot un exemple de paranoia nacional espanyola. Per últim el cap de l’església espanyol Rouco Varela, exigeix als Populars tornar a la religió obligatòria, i concretament la seva, amb el retorn de la llei derogada el 2004, i retornar els valors que escollien entre religió confessional o no confessional, però que consagrava aquest dret i no com ara, on la moral catòlica ha quedat fora de les aules.

Realment l’Estat espanyol te unes característiques, i una manera de fer que es inútil voler canviar des d’un territori minoritari, per cert una errada molt clara del catalanisme des de fa molts i molts anys. En el tema d’UPyD, i la seva xenofòbia anticatalana, segueixen insistint amb el nostre nacionalisme, i suposo aquell argument tant gastat de les ambaixades, la llengua i altres temes recurrents, que curiosament hem de renunciar en benefici del seu nacionalisme espanyol, que se suposa totalment essencial pel nostre esperit, i vital per la nostra vida comuna, ja se sap quan no hi ha arguments, les bajanades troben un forat. Parlant de nacionalisme espanyol, i en èpoques de crisi i retallades, ara es totalment oportú recuperar els toros per la televisió pública, i pagats per tots amb l’alt cost que suposen, i sembla ser en nom de la festa, veritablement l’argument es tant inconsistent que no s’aguanta, caldria valorar l’afició que hi ha en aquest tema, crec totalment minoritària, i anomenar festa a la mort cruel i barroera d’un animal es una ironia sàdica que nomes mereix rebuig. Es un altra imposició nacional, d’aquell nacionalisme que no volen reconèixer, i que gaudeix d’invisibilitat, i per cert, una nova carrega imposada que haurem de suportar, i que sembla es més important que els serveis socials com deia la notícia anterior. Pel que fa al cas Chacon, es curiós veure que aquest personatge nacionalment espanyol, i que ha renunciat pels seus actes a la seva catalanitat, pel sol fet del seu naixement en un territori que mai ha defensat, li es un llast, junt amb la seva condició de dona, tot això dit per un altra gran personatge anticatalanista com en Guerra, i que es permet recomanar en Peces Barba per recuperar aquest partit, amb això esta dit tot, i es pot comprovar la nul·la diferència entre aquest partit i el popular. Realment la Carme Chacon, tot hi renunciar a la terra on es suposava que havia de defensar els seus interessos, la segueix perseguint, es el que te néixer en aquest territori, des de l’altra costat, això no te perdó. Per últim, la religió catòlica segueix pensant que viu en un estat religiós, i es veu en cor de demanar l’assignatura obligatòria de la seva confessió per imposició, un tret distintiu d’aquestes organitzacions, i on pretenen imposar aquesta moral que tant lloen per llei, com si d’una república islàmica es tractes, n’hi ha que no evolucionen, ni pensen evolucionar mai.