ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

L?ESTAT ESPANYOL VEU DERROTA ON HI HAURIA D?HAVER DIALEG

Sense categoria

El procés de pau al País Basc segueix el seu curs, però amb un inconvenient molt gran, que mentrestant una part a fet els deures que es demanaven, l’altra segueix d’esquena a voler la fi de la violència, i el triomf de la democràcia, suposo que ja podeu endevinar que em refereixo a l’Estat espanyol, i on el partit que ara agonitza els seus últims dies de legislatura no ha fet ni pensa fer cap pas, de fet com sempre, i el nou partit que segurament ocuparà els seus llocs, el Partit Popular en el seu programa electoral proclama que no negociarà amb ETA, encara que sigui sense violència, mentrestant la paraula que s’utilitza amb mes rapidesa es la de derrota, i lògicament son tot un tap per resoldre el conflicte.

Concretament Alejo Vidal Quadras, aquell personatge del partit Popular destinat a Europa amb clars símptomes feixistes, i amb una paranoia malaltissa contra tot el que representa Catalunya difícil d’entendre, ens diu amb un dels seus deliris que ETA vol col·locar Otegui com a nou president basc, i alerta de que la banda vol seguir una estratègia política sense entregar les armes, i aquestes seguiran tutelant els propers passos d’ETA. Parla d’una estratègia per esdevenir primera força basca a les eleccions espanyoles, i posteriorment en el govern basc. Per altra banda en el programa electoral del PP s’ha compromès amb varis temes, i un d’ells es no negociar amb ETA encara que no hi hagi violència, tal com li demanaven les víctimes del terrorisme en la manifestació de dissabte.

Realment, que la prepotència la manca de democràcia real, i la falta de visió facin que l’Estat espanyol no porti a bon port el procés de pau al País Basc seria una vertadera llàstima, però clar, el govern de Zapatero hauria d’haver expressat ja un compromís democràtic pel diàleg, i tant sols parlen de derrota i de no negociació amb els terroristes, quan haurien de valorar i molt el gest d’ETA, i la via de l’esquerra abertzale pacifica, i pel conducte polític i democràtic, fins hi tot el lehendakari Lopez, encara no entén que això es un pas històric cap a la resolució del conflicte, que no inclou parlar de vencedors i perdedors, ni tampoc de condicionar tot a una dissolució i entrega d’armes prèvia abans que res, es simplement una bajanada demanar aquestes condicions, i tampoc d’altres similars des de l’altra part, s’han de reconèixer les dues bandes, i començar un diàleg que ens ha de portar a uns objectius que segurament tothom desitja. No es pot fer proclames com les de Vidal Quadras amb Otegui, un dirigent abertzale que ha fet molt per la pau, cosa que no es pot dir de l’Alejo que nomes entén d’imposició, i que si en un futur es candidat lliure d’un partit abertzale, i el poble el tria com a  lehendakari, això se’n diu democràcia, i en te tot el dret, ens alerta sobre una estratègia política per obtenir el poder a les institucions, se li hauria d’explicar que això ho donen els vots de la població, i encara que evidentment en Vidal no sigui un enamorat del sistema democràtic, aquesta es la base de tot i mereix un respecte. Molt trist es que el partit que segurament governarà l’Estat Espanyol a partit del 20 N porti en el seu programa electoral que no negociarà amb terroristes, ni sense violència com un mèrit, quan es una irresponsabilitat molt gran, i una demostració del poc tarannà democràtic d’aquesta partit, i la necessitat que te com molts d’altres de la violència d’ETA per justificar les seves actuacions que ara han quedat sense coartada, també cal veure la instrumentalització de les víctimes que ara no volen negociar res, trist la manipulació d’aquestes persones, els morts no ressuscitaran, però ara poden ajudar a que no hi hagi cap més víctima, i per tant no poden mantenir aquesta actitud induïda de violència sense fi que no porta enlloc.

En definitiva, caldrà veure com la comunitat internacional veu atònita com un estat no vol la pau, i solucionar un conflicte que necessita per seguir alimentant les seves mancances democràtiques, realment trist i simptomàtic.

 

 

  1. Els interessos d’Estat poden tindre alguna coincidència amb els paraestatals espanyols.

    Si a més es té en compter que el PP no ha comdemnat en principi el régim dictatorial franquista.

    Podria semblar a més a més que els interessos paraestatals espanyols han tractat d’allargar l’agonia d’ETA al màxim.

    I si a la guerra civil a la dictadura no li va doldre una guerra civil en la que van morir directament més de 700.000 mil persones comptant la repressió posterior a més de forçar milers de milers d’exiliats i que amb l’evolució estadística de llavros van deixar de nèixer més d’uns 500.000 habitants.

    Algú es podria preguntar que són un centenar de víctimes més pròpies en comparació a la guerra civil per l’extrema dreta espanyola, per acabar de aconseguir els seus objectius recolçant-se amb la guerra bruta de l’activitat terrorista d’ETA. 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.