I´M A CATALAN
Era el 24 d’octubre de 1971, fa 40 anys quan Pau Casals amb 95 anys, rebia la medalla de la Pau de les Nacions Unides a Nova York, i va pronunciar les seves famoses paraules “I’m a catalan”. En aquell discurs previ a la interpretació amb el seu magistral violoncel del “Cant dels Ocells”, va parlar del seu activisme per la pau durant tota la seva vida, i de la seva pàtria emocionat, expressant que ell era català, i a pesar de que ara es una regió espanyola, va estar la nació més gran del món, amb el primer Parlament, molt abans que Anglaterra, i les primeres Nacions Unides al s XI per parlar de pau, aquests son els valors de Catalunya, i que avui continuen sent tot un referent per les nostres generacions, i els nostres anhels de llibertat.
Realment quan torno a veure aquest video em semto més català que mai (si és que això és possible), Hòmens així ens manquen i no la xusma que ens envolta. Xusma acomodada, traïdora i llepaculs. Segur que molts d’ells al veure aquest video deuen pensar: pobre vellet sinó s’aguanta els pets, que innocent… tot just que al contrari. Un home sensat i honest, exiliat i amb una cultura que aplasta a qualsevol llepaculs. No parlo de cultura de llibres (que també), sinó d’educació, equitat, seny i sobretot equilibri, coherència i sentiment de pertànyer a un col.lectiu. Amb les seves paraules i emoció, es nota que portava anys volen dir el que va dir, un home emocionat fill de la seva terra, però lluny d’ella.
Quina diferència amb la nostra xusma, pobre xusma envolcallada entre la seva merda sense olorà més enllà que la seva pròpia pudor a Espanya…
El Pau Casals no es mereix aquesta xusma, menys mal que no ho veu ni ho viu..
Catalanet: posa un Pau Casals a la teva vida!!!!!!!!!!!!!!
Gabriel