Avui es la diada de Santa Úrsula a Valls, i això vol dir sinònim de tradició en la seva més pura essència en el món casteller, una ambient que es respira per tots els racons, i un sentiment que sota l’escut de la camisa arriba molt més lluny que unes construccions humanes, i unes fites per aconseguir. La gran diada que hem ofert avui a tota l’afecció, es una prova més d’aquella dita que diu “la vella es la vella”.

Hi ha sentiments que arrelen en el cor, i estan sempre presents en la nostra vida, en aquest cas a Valls, superant records, rànquings i elements esportius que poc a poc molts han volgut portar aquesta tradició tant nostra, hi ha la tradició, i una manera de fer hereva d’aquells mítics avantpassats que ja van oferir fites memorables, i que nosaltres per responsabilitat, i amb orgull hem de seguir, i procurem mantenir. Es una historia de més de 200 anys, que suposa una pressió afegida, i una plaça que ha viscut moments màgics, i que  es com la catedral, o el rovell de l’ou dels castells, cosa que s’aconsegueix per les construccions realitzades, però també per aquests motius que abans esmentava, i que no es poden improvisar, ni substituir per molt que es vulgui.

Realment fer i descarregar tres construccions de nou en una mateixa diada, es una gran proesa, i si un d’aquests es un gran monstre com el 5 de 9 amb folre, la gesta acaba amb èpica, i d’aquesta precisament a Valls en tenim una gran dosi, un castell que feia 9 anys que no descarregàvem i 14 en pròpia plaça, molts intents pel mig, moltes proves carregades, però per fi s’ha assolit l’objectiu, es un castell que enguany ja havien carregat dues colles, i que podríem dir es dos amb un, ja que deixant de banda la complexitat de la pinya i l’encaix de folre i terços, el moviment es constant, i difícil de controlar fins que els dosos tenen que asserenar el castell, i esperar uns instants que es fan eterns fins que l’enxaneta fa les dues aletes, un cop aquí, arriba la descarregada, on la part del tres ja castigada ha d’aguantar totes les revinclades que venen de tot arreu, i la part del dos no port perdre la posició en cap moment per no ferir l’estructura, però aquest cop si, i el primer de l’any de totes les colles ja es al sac i de color rosat, justament a la diada cabdal i en el moment oportú, allí on les grans gestes prenen un altre dimensió, i el respecte al gran castells es manté amb tota la seva magnitud.

Acompanyants de luxe d’aquest macro castell han estat el 3 i el 4 de 9 folrats,  el primer ha demostrat que esta perfectament apamat, i la gran quantitat durant la temporada no es una casualitat, i el segon amb més treball, s’ha tornat a assolir desprès de l’ensopegada a Tarragona, un pilar de 6 de comiat marca de la casa a servit de punt i final.

 Deixava pel final, que pel mig hi ha hagut una cirereta d’aquelles que mereixen un respecte màxim, i que entren dins de la mística dels castells, el 4 de 9 que amb dosos a prop de la seva entrada ha caigut sense remei, i segurament no ha mostrat les bones proves fetes a assaig, d’una estructura que no permet cap errada, i on una fragilitat extrema obliga gairebé a la perfecció. De moment un bon regust de boca d’una temporada que esta arribant a la seva fi, i que augura amb feina pacient i preparació exhaustiva noves alegries pel 2012, i amb la nostra tradició i historia per bandera per fer honor als Xiquets de Valls.