ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

EL CESSAMENT DEFINITIU D?ETA, UN PROBLEMA PER ESPANYA

Sense categoria

Una de les notícies de la setmana, se’ns dubte es aquest anunci ja esperat desprès de la Conferència Internacional de Pau, que actuant com en altres llocs del planeta amb conflictes semblants, ha proposat un full de ruta per acabar amb el tema, i la primera part ahir va ser escrupolosament complida per l’organització armada basca, ara bé, la següent, i encara més difícil quan es tracta de l’Estat espanyol, i es el diàleg i l’enfortiment de la democràcia com a via política per resoldre els conflictes, i amb això Espanya ja sabem com les gasta, una bona noticia pel món i la ciutadania, i un problema afegit per l’Estat espanyol que quedarà despullat de les excuses perfectes per aplicar un estat de dret a la carta en benefici del seus interessos.

El comunicat dona encara més força  a l’esmentada Conferència amb personalitats internacionals, i tractada despectivament per molts sectors espanyols, precisament perquè va actuar amb normalitat i objectivitat, i no des del món espanyol, basat en la imposició. Es dona per fet el compromís ferm i definitiu per superar l’enfrontament armat, i es crida als governs espanyols i francesos per obrir un procés de diàleg per resoldre el conflicte. Ho veu amb esperança, i creu que es temps d’actuar amb valentia i responsabilitat, i s’obre un període històric per resoldre el conflicte polític, i donar veu a la voluntat popular per sobre de la imposició. De fet els suports internacionals al full de ruta engegat es van multiplicant amb la incorporació de Jimmy Carter i Tony Blair. Les víctimes diuen que no acceptaran una escarceració de presos, i demanen el compliment de les condemnes, m’entres d’altres com la vídua d’Ernest Lluch demanen que quedin fora de les converses, ja que no tenen la objectivitat necessària. Han estat prop de 800 morts, i Zapatero diu que la nostra democràcia serà sense terrorisme, però no sense memòria, i ho veu un triomf democràtic, Rajoy ho veu important al no haver-hi cap concessió política, per la seva banda el president Basc ho veu com una derrota d’ETA, que posa fi a la violència sense haver aconseguit els seus objectius.

Realment,  l’únic interlocutor vàlid que ha mostrat una voluntat ferma per resoldre el conflicte, ha estat l’esquerra abertzale, i la seva aposta per condemnar la violència, i actuar amb normalitat com altres llocs del planeta, i ara la organització armada assolint els precs dels mediadors internacionals, i abandonant per sempre un camí que no portava enlloc, i que mereix  la condemna absoluta, des de l’última treva trencada, aquesta part ha fet grans passos, i ha posat la directa en la direcció correcta, el problema ara es l’escull de sempre, l’estat espanyol, i el seu regim de la imposició, què amb l’excusa de la violència, es trobava com peix a l’aigua per condemnar qualsevol opció legitima, primer les víctimes moltes vegades manipulades, continuen sense voler veure que un conflicte enquistat des de fa tant de temps, no es pot resoldre amb les concessions de nomes una part, i cal generositat, i veure que aquells que molts cops els donen suport, per alta banda mai han condemnat una dictadura sagnant amb milers de morts, en una greu contradicció, i segurament com diu la viuda d’en Lluch, la seva implicació sentimental no seria la millor aposta en una taula de negociació de la que haurien de quedar apart.

En Zapatero parla de no perdre la memòria, potser hauríem de dir que no sigui selectiva com fins ara, i com deia abans no oblidar o recordar nomes parcialment, en Rajoy ens parla de rendició sense concessió política, quan sap perfectament que el problema de fons es polític, i tracta del dret a decidir el seu futur del poble basc lliurement, cosa que amb l’excusa de la violència ha quedat sota l’estora, i que ara els gestors espanyols intentaran endarrerir el màxim fruit de les seves mancances democràtiques. El mateix passa  amb el lehendakari, que parla de fi sense aconseguir els objectius, suposo que es deu referir a la seva presidència junt amb els populars, fruit d’un frau democràtic sense precedents al País Basc, i que el que hauria de fer es precisament donar suport a la democràcia on el poble te la paraula, cosa que l’Estat espanyol evidentment rebutja.

En definitiva, s’obre un període esperem que irreversible, i que no sigui precisament la democràcia la que retalli les llibertats de les persones i els pobles.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.