ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

INTERESSOS, PERÒ NO CONFIANÇA

Sense categoria

Aquesta frase va ser pronunciada pel President de la Generalitat, en relació amb el tema de la parella Catalunya i Espanya, va repassar els últims greuges que hem patit, i va ressaltar que l’estimació ja queda molt lluny, cosa que l’expresident Pujol va aprofundir, reblant que la relació ja no funciona. Mentrestant segueixen els sacrificis amb forma de tancament de llits hospitalaris, i un cada cop més deficient Servei, entre d’altres mesures per seguir validant l’espoli.

Efectivament, Artur Mas ha qualificat com una simple relació d’interessos la nostra amb l’estat, recordant la sentència del TC sobre l’estatut o la recent reforma constitucional, per cert d’aquest últim tema, i referint-se a la supèrbia de socialistes i populars de pensar que manen ells i els altres nomes han d’obeir.  En Jordi Pujol ha parlat d’una relació que no funciona, i que particularment ja no hi confia, ja que alguna cosa es va trencar amb la sentencia estatutària, i un objectiu de convertir Catalunya en quelcom residual, quan ell defensava el reconeixement de l’autogovern català a canvi de la contribució de Catalunya al progrés d’Espanya, i pensa que ara Mas algun dia haurà de prendre decisions molt compromeses, i amb ell tot el país. Mentrestant, per exemple a Tarragona, i concretament al seu hospital Joan XXIII es segueixen tancant llits i plantes, cosa que crea un col·lapse, i un servei totalment insuficient, tot una vergonya per la nostra dignitat.

 

Crec que caldria aclarir de quins interessos ens parla el President, es deu referir els que te l’Estat amb els nostres recursos, i intentant amb el seu esperit allunyat de qualsevol pluralitat, sotmetre la nostra voluntat per sempre, no calia esperar aquest últim intent d’un estatut autonòmic frustrat, o aquesta reforma constitucional on el nostre paper sempre ha estat el mateix, per arribar a aquestes conclusions. Els interessos catalans a Espanya es redueixen a un terç de la compra dels nostres productes, i en una balança cada cop més a la baixa, en benefici d’altres mercats en aquest món global, el demes son greuges, com l’espoli del 10% del nostre PIB, el maltractament en inversions, infraestructures radials, que passen de llarg del territori català, fins hi tot les més obvies, com el famós corredor mediterrani, la negació de la titularitat o gestió dels nostres aeroports amb convenis signats pel món per impedir trajectes directes, i la nostra expansió, competències escapçades, croada constant contra la nostra llengua i cultura, i un llarg llistat que impedeix el nostre desenvolupament i benestar de la ciutadania, pel que fa a la supèrbia, no es tal, sempre ha estat així, ells manen i nosaltres ens toca obeir, em podria dir el Sr. Mas quan això ha estat diferent, crec que en els últims 300 anys mai. En Pujol parla d’una relació que no funciona, crec que mai ha funcionat, i parla dels paràmetres de reconeixement del nostra autogovern, a canvi de la contribució catalana, això simplement es una justificació de la mesquinesa de les nostres relacions, tothom sap que l’estat espanyol es uniforme, i no reconeix res que no sigui la seva llengua, el seu tarannà i la seva manera de fer, qualsevol identitat diferent es tractada com un enemic a combatre, i a canvi som el motor per mandat de l’Estat,  perdent bous i esquelles, mentrestant les oportunitats que ens podria brindar el món passen pel nostre davant sense poder accedir a elles, ja que el nostre llast pesat ens ho impedeix, suposo que les decisions compromeses aniran amb la línia de l’estat propi, altra cosa ja no s’entendria, i demostraria la indignitat de la nostra classe política. Mentrestant aquesta queda molt reflectida amb les retallades sanitàries, que estan arribant a uns punts totalment inassolibles per la nostra capacitat, i pel regal dels nostres recursos quan el nostre territori te necessitats, ningú dona res quan te limitacions, però nosaltres ho seguim fent a un ritme inassolible per cap territori del planeta.

 

En definitiva, prou de frases buides, i intentar justificar relacions que no tenen perdó, ara cal donar el cop de timó, i ja hi haurà temps de veure la pobresa dels nostres dirigents,  i les seves relacions malaltisses.

 

 

  1. Des de les Espanyas es queixen del creixement independentista a Catalunya, i com sempre, el seu raonament és erroni. L’independentisme creix , perquè la gent que viu i treballa a Catalunya, sap com funciona  l’arimètica , i tractan-se de números i  “cartera”, tenen clar on hi ha la solució. Els castellans amenacen amb el possible boicot del mercat interior , i  s’equivoquen , perquè aquest mercat es meins d’un 30% i va a la baixa en benefici de l’exportació. L’altra front d’atac, el tenen amb la llengua , però si fossin una mica més vius, veurien que aquesta guerra l’han perdut sempre , i en condicions més favorables que les actuals.
    ll*ll Magí

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.