ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

LA CATALUNYA INDEPENDENT DE MONTILLA I ELS PRESOS POLÍTICS A ESPANYA

Sense categoria

En una conferencia organitzada per Òmnium el passat president Montilla, no va dubtar a qualificar de viable una Catalunya independent, i tot seguit la va qualificar de no convenient amb una sèrie de contradiccions que cal destacar. Per altra banda, avui una gran manifestació recorrerà els carrers de Bilbao per expressar la seva condemna a la justícia espanyola, i la pena de 10 anys de presó a dirigents abertzales, entre ells Arnaldo Otegui, en un acte més que dona prova de la inexistent democràcia espanyola, i les nul·les ganes d’arribar a la fi de la violència a Euskadi per part de l’Estat espanyol.

Montilla segueix apostant per l’estat federal, i adverteix que la transició nacional pot generar nomes frustració, ha fet una defensa de la gestió econòmica del tripartit, i que nega el malbaratament de recursos com a font del dèficit de la Generalitat. Reconeix que l’opció sobiranista es viable, ja que un país amb 7 milions d’habitants amb la capacitat i estructura productiva catalana, son una garantia, citant els exemples d’Andorra, Lituània o Kosovo què encara son més petits, però creu que no ens convé, i si tornar a ser el motor de l’estat espanyol per sortir de la crisi. Per altra banda la condemna de l’audiència Nacional a Otegui ha generat frustració, i tot amb l’excusa de voler tornar a reconstruir la mesa nacional de Batasuna, i on els acusats van explicar que estaven preparant la ponència política, que servirà per allunyar definitivament la violència del procés, i on la sortida sigui exclusivament política, avui a Bilbao la ciutadania expressarà la seva indignació amb aquesta nova atzagaiada espanyola, i posar pals a les rodes a un procés de pau que no troba simpaties fora del País Basc.

L’Expresident sembla que li ha costat, com molts altres no li toca altre remei que acceptar que una Catalunya estat es perfectament viable, els falsos arguments s’han esgotat, i la quantitat de petits estats iguals o més petits que nosaltres, i amb menys recursos que prosperen a una gran velocitat son exemples demolidors que ja no tenen replica, un cop arribats a aquesta conclusió, resulta que no ens convé, ja que em de ser el motor d’Espanya. Aleshores, segons vostè podem ser  el motor de 40 milions de persones i un gran territori, que no podrem fer amb 7 milions i un petit territori, es absurd negar aquesta possibilitat a la ciutadania, i retallar greument el seu estat del benestar, i les seves possibilitats presents i futures per una dèria que entenc interessa a determinats territoris que viuen d’aquesta festa, però no a nosaltres. Si quedem que som viables, que tenim totes les possibilitats, una gran capacitat, i una identitat plenament al llarg dels segles consolidada, perquè nega el que la població d’Eslovenia, de Lituània, de Croàcia, i molts i molts exemples ha assolit, i assolirà gaudint del seu estat propi, ho nega als catalans, que ens considera inferiors a la resta, tenim menys drets o simplement el llast espanyol es per sempre i per decret, caldria que aclarís aquestes qüestions, crec que els arguments d’aquesta situació de greuge per Catalunya s’esgoten, i més enllà del sentiment no hi ha gairebé res. El món evoluciona, i nosaltres no podem aturar la nostra historia el 1714, i deixar-la amb el boto de “pause” posat per sempre, cal prémer “play”, i deixar que la historia continuí amb el seu curs viu i canviant.

Pel que fa a les traves espanyoles al procés de pau basc, son evidents i denunciables a nivell internacional, nomes volen la rendició i la via policial, i lògicament no volen entrar en el tema polític de fons, cada intent de negociació l’han acabat trencant quan ha arribat el moment de parlar de resolució del conflicte, i la condemna d’Otegui no te ni cap ni peus, ell es un dels líders de la via pacifica i política per arribar a la desaparició d’ETA, i el dret a decidir lliurement del poble basc, i això per la justícia espanyola es un perill, nomes em queda desitjar ànims a aquest lluitador infatigable, i tots els que lluiten pacíficament per una causa que s’ho val, i que tard o d’hora ha de caure com la fruita madura, davant d’un estat que no vol la pau.

 

 

 

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.