ALBERT CORTES MONSERRAT

El president espanyol vol esgotar el seu mandat, modificant la sagrada Constitució, per aprovar un sostre de despesa per totes les administracions públiques, cosa ben vista pel líder de l’oposició, i que a la pràctica vol dir una retallada de l’autogovern, en especial el català, que ja ha mostrat la seva indignació al respecte, ja que sembla que junt amb la proposta per suprimir diputacions de Rubalcaba, cosa que semblava impossible amb el tema de les vegueries, volen deixar les autonomies totalment controlades, i amb un poder encara menor del que ara tenen.

De moment Mariano Rajoy s’ha mostrat favorable a la mesura, i Duran vol veure la lletra petita, per part d’Esquerra, la seva portaveu insisteix a unir el catalanisme a Madrid amb un grup amb els diputats de CIU, PSC, ICV i ERC ,pensat per lluitar pels grans temes de país, com ara el concert econòmic o les infraestructures. Per part de CIU, Homs es mostra indignat, ja que diu que ningú ens ha de donar lliçons de control de despesa quan s’ha fet una retallada pressupostaria del 10%, i que la mesura limitaria la capacitat financera de Catalunya, i la capacitat de decidir sobre els nostres pressupostos, o sigui liquidar l’autogovern català.  Per altra banda el candidat socialista Rubalcaba, vol transformar les diputacions, i deixar-ho en un consell d’alcaldes sense estructura política, amb les comunitats assumint bona part de les competències, amb un estalvi d’uns mil milions d’euros, i un miler de càrrecs polítics, tot sense modificar la constitució, i amb una organització diferent de la província, cosa que contrasta amb l’oposició a la llei de vegueries, i no parla del finançament als ajuntaments que es perdria. Per últim es recorda que la unió dels diputats catalans provocaria la dissolució de les corts, i un referèndum per blocar aquesta proposta.

Cap sorpresa amb aquesta nova mesura per afeblir encara més l’organització autonòmica, i reforçar el control de l’estat central, la crisi es una excusa perfecta, i saben perfectament que controlant la despesa, tenen lligat de mans i peus a qualsevol territori, en especial Catalunya, que seguirà regalant els seus 20 mil milions anuals a fons perdut, i a sobre veurà com el seu pressupost es controlat per Madrid sense resposta possible, vull recordar que la proposta es socialista, hi ho dic per aquells que encara creuen en el poli bo i el dolent. Per part dels partits catalans, en Duran sempre receptiu i atent del que be de Madrid, es perfectament capaç de donar suport a la mesura, donat que per ell el territori català forma part d’un tot que es el que vertaderament l’importa, per part d’Esquerra, be la proposta més innocent amb un gran partit  per agrupar les forces catalanistes, i lluitar pels temes del país, i curiosament incloure el PSC, què com tots sabem es caracteritza precisament per no defensar els interessos catalans, cosa que ara ningú esperi que ho faci, no pot lluitar pel concert econòmic, ja que no hi es favorable, i les infraestructures si son realitzades pel PSOE sempre les defensarà, es una presa de pel incloure aquest grup amb el que anomena catalanisme. Homs ho veu com la liquidació de l’autogovern català, ja era hora que prengués consciencia que això es ni més ni menys que el pa de cada dia des de la creació d’aquesta autonomia de fireta i virtual, i no dona més de si. La proposta de Rubalcaba ho es ara de candidat, però curiosament de ministre ni en parlava, parla de transformar les províncies i reduir personal polític, però no parla del finançament de les diputacions als ajuntaments, què ara reben o de l’augment de nomines dels funcionaris traspassats amb les seves competències, una espècie de frau de rodalies, per posteriorment poder criticar la gestió catalana, per cert, aquest nou ent si, les vegueries ni parlar-ne, crec que se li veu el llautó pels quatre costats, i que ningú esperi cap unió dels diputats catalans per frenar la mesura, ja que populars i socialistes no estan per la labor, i la seva guerra es un altra. Mentrestant seguim donant voltes per trobar solucions que tots sabem, però que ningú s’atreveix a pronunciar, quin país!.