ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

LA REALITAT ESBIAIXADA, ACABA SENT UNA MENTIDA

Sense categoria
La vicepresidenta Joana Ortega, tal com va fer el líder del seu partit, s’ha queixat amargament que l’executiu català no hagi estat convidat a la festa catòlica del cap de setmana, i que la pluralitat tant sols hagi estat PP i PSOE. Per altra banda ha reiterat que el trasllat del Memorial democràtica a Montjuic portarà un nou enfocament amb totes les víctimes amb el mateix tractament, cosa absurda i inaudita com el seu prec anterior. Per altra banda el president de l’associació de vehicles a motor espanyol, ha qualificat de perillós posar el CAT a les matrícules, en una nova mostra de xenofòbia sense resposta.

Ens diu que l’exclusió de Catalunya de la trobada de la joventut catòlica amb el Papa, respon a una visió totalment esbiaixada per part de la Conferència episcopal, que sembla nomes reconeix dos partits, i nega qualsevol pluralitat. Per altra banda Juan Antonio Sanchez, president de l’associació espanyola de venedors de vehicles, ha alertat que el CAT a les matricules dels vehicles catalans es molt perillós, i perjudicaria la venda de cotxes usats procedents de Catalunya, per les fòbies existents amb diferencies politiques, veïnatge poc tranquil o l’antagonisme esportiu, també ens diu que depreciaria el seu valor davant alhora de registrar-lo per la possibilitat que el clima provoqui més corrosió entre el seus components. Per últim, Josep Cruanyes president de la Comissió per la dignitat, ha criticat la vicepresidenta catalana per reorientar el memorial democràtic, cap a l’equiparació entre víctimes republicanes i franquistes, amb el seu trasllat a Montjuic, i on Ortega diu que es tractaria de parlar de víctimes i aquestes son totes les que van morir.
Crec que la vicepresidenta va una mica confosa, començant pel seu fals currículum, que tanta polseguera va fer corre, i que per molt menys hi ha hagut dimissions als estats seriosos d’Europa, ara va de declaració desafortunada a declaració desafortunada, es fa la indignada perquè Catalunya no existeix per la Conferència episcopal i les seves festes, de fet hauria de saber que tampoc existeix per res al món, ja que nomes els estats tenen una visualització, i tenen veu, per tant el territori català no en te, així de simple, em sembla que això ha ho hauria de saber, i amb aquesta qüestió religiosa no es una excepció, apart que parla d’un organisme, normalment fan incondicional d’aquella frase que deia “una grande y libre”, i que amb Roucco Varela al capdavant, i les seves declaracions sempre contra qualsevol llibertat individual o col·lectiva, no fan res més que ser coherents, com sempre dic, no es pot voler ser, sense ser-ho, somiar es gratis, però tant sols es un somni, si es vol fer real, la cosa es diferent. Per altra banda vol equiparar les víctimes feixistes i republicanes fent el joc als defensors del franquisme, i el seu regim del terror, esbiaixant la historia, i esborrant el vertaderament interessant, com ha dit Cruanyes, les víctimes no son iguals en aquest conflicte, les republicanes defensaven la llibertat, i un sistema escollit per la població amb llibertat, el franquisme per la força militar, i fent milers d’actes de l’horror, i morts i repressió durant 40 anys, evidentment no son iguals, per altra banda les víctimes feixistes van poder ser honorades pel regim durant tot el període esmentat, les republicanes evidentment no, a ningú se li passaria pel cap posar al mateix sac les víctimes dels camps de concentració i les de l’exèrcit nazi, seria una cosa de sentit comú, un es el botxí i l’altra la víctima, i Ortega amb el seu tarannà, els posa al mateix nivell, i potser ja n’hi ha prou d’aquest color indigne, les coses son com son, i no la fantasia que ens volen vendre. Per últim, i sense cap vergonya ens diuen que les fòbies anticatalanes perjudicarien el sector del vehicle amb el CAT a la matrícula, crec que mes xenofòbia es impossible, que més ens han de dir per deixar-ho corre, no ens volen i ens odien, i la nostra mesquinesa fa que encara parlem d’un encaix impossible, n’hi ha per llogar-hi cadires.
 
 

 

 

 

 

 

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.