Aquesta diada de Sant Jordi, on el llibre i la rosa son protagonistes, ha servit per canviar els actes institucionals, que s’han celebrat a la Sagrada Família, i amb un motiu com es la solidaritat amb el Japó, i el patiment que han patit, el President aposta per la unitat i les bones virtuts, cosa que hauria de veure quan ho enfoca a la ciutadania catalana, que no vol perdre més el temps, ni més sacrificis estèrils. Per la seva banda l’arquebisbe, sembla haver descobert la sopa d’all, al descobrir que hi ha gent que viu com si Déu no existís, tota una gran clarividència la d’aquest personatge.
El president espera que les bones virtuts i actituds es mantinguin durant les properes setmanes, i ha apel·lat a l’esperit de la Diada de Sant Jordi per reclamar aquesta unitat. S’ha referit al litigi amb el govern espanyol pel fons de competitivitat, i pressionar amb les coses que ens uneixen, i amb aquest esperit que treu el millor de nosaltres, per altra banda ha reflectit les similituds entre el Japó i Catalunya, dos pobles que han viscut vicissituds i que quan cauen es tornen a aixecar. Per la seva part el cardenal Sistach, ha advertit dels efectes negatius que pot comportar viure aliè a Déu en els sermó en motiu de la Diada, i ha constatat que en la societat actual hi ha molts homes que viuen com si Déu no existís per culpa del neguit, l’estrès, la competitivitat, el consumisme, i el relativisme. Ha destacat que Déu es pau i no violència, i alhora es llibertat i no coacció, i va instar a seguir els que dediquen la vida als altres.
En Mas hauria de recordar que la llegenda de Sant Jordi, aquest cavaller per alliberar la vila de Montblanc i salvar la princesa, va lluitar contra el drac, i el va matar per acabar el problema, no va anar a parlar amb el drac per arribar a un pacte, ni a sacrificar les dones de la vila amb un número determinat per anar passant, ni res de tot això, va encarar el problema i el va resoldre. Vull dir amb això, que aquesta unitat que reclama Mas entre retallada i retallada de l’estat del benestar del nostre poble, simplement per reclamar el que ja estava pactat, i que l’estat ha deixat clar que no complirà, es una indignitat.Aquestes exigències de complir dèficits que son inassolibles per Catalunya precisament per l’espoli al que estem sotmesos, i els incompliments constants a Catalunya, no son cap solució pels nostres problemes, i ho sap molt be, al igual que aquest pacte fiscal que mai serà accepta en una pèrdua de temps imperdonable. El problema es reconegut i la solució es molt clara, i cada cop hi ha més gent que vol posar fil a l’agulla per resoldre’l, es qüestió de valentia i sentit d’estat, i sobretot posar els interessos dels catalans per un cop davant dels interessos de partit que ens han portat a la situació on ens trobem,i prendre exemple del Japó que s’aixeca a cada problema, i no com nosaltres que fa prop de 300 anys que en tenim un de molt gran, i encara l’hem de resoldre.
Pel que fa a l’arquebisbe i el seu descobriment, caldria dir-li que si, que es pot viure perfectament sense cap Déu que ens amenaci des de qui sap on, i no es per culpa de cap neguit, ni competitivitat, ni consumisme, com si fos una infermetat, es simplement viure amb normalitat, o amb una ètica que guií els nostres passos, i que ens fa decidir en qualsevol moment el camí que hem de triar, i som perfectament capaços de fer-ho, i distingir entre el be i el mal sense cap esser superior que ens coaccioni la nostra llibertat, al contrari del que diu Sistach, que afegeix sense violència, quan des del principi dels temps els exemples violents que han portat i comportat aquests afers religiosos son inqüestionables. Parlar de llibertat i de Déu, son dos conceptes que no han d’anar lligats, ja que precisament assumint la seva supremacia i guia aquesta llibertat individual ja queda desvirtuada. Perfectament es pot ajudar als necessitats per sentit comú, cultura i ètica, no fa falta cap esser d’altres mons, que al llarg de la historia ha provocat a la humanitat capítols lamentables que perfectament es podrien haver evitat.
En definitiva, la recepta seria valentia pel President per encarar aquesta cruïlla històrica on ens trobem, i per l’arquebisbe que deixi d’actuar com si fos l’amo de la veritat absoluta, enganyant a la gent de bona fe.