ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

EL DRET A DECIDIR SELECTIU

Sense categoria

La postura del President català, Artur Mas, donant suport a un procés autonòmic al Sàhara,  i contraria a les tesis de l’ONU, partidària d’un referèndum d’autodeterminació des del 1991 que ha estat frenat pel Marroc, i la seva oferta autonòmica, no deixa de ser curiosa, desprès d’omplir-se la boca de ser la legislatura del dret a decidir, com a mínim en segons quines qüestions.  Per altra banda el periodista Joan Tapia, conegut pel seu nacionalisme ranci espanyol, nega l’actitud bel·ligerant de l’Estat espanyol cap a Catalunya, i arribar a dir que abans de la independència s’uniria a França.

 

En Mas desitja que el procés autonòmic saharaui tingui èxit, i contradiu l’ONU, així doncs la Generalitat comparteix les tesis autonomistes del govern marroquí envers el poble saharaui, i s’oposa a la resolució de l’ONU, que defensa la celebració d’un referèndum d’autodeterminació per resoldre el problema. En Mas va mostrar la seva preocupació perquè l’autonomia estigui bloquejada, i va posar com exemple el model espanyol malgrat les deficiències, ho defensa com a via a seguir. Cal recorda que la resolució de les Nacions Unides s’empara en el dret inalienable de tots els pobles a la lliure determinació i la independència, sobretot en els pobles colonials com es el cas. La consulta mai ha posat d’acord les dues parts, i des del Marroc s’ha proposat dotar de certa autonomia al Sahara, amb el rebuig d’aquests últims, i l’adhesió d’estats com l’espanyol. El recent referèndum exitos al Sudan, dona nous arguments al Front Polisario per reclamar el mateix tracte. Per altra banda en Joan Tapia, considera que l’Estat espanyol no te una actitud agressiva amb Catalunya, i ho raona amb el català al Senat o els premis de “Pa negre” als Goya. Arriba a dir que en qualsevol cas la unió amb França seria una opció, abans que la independència.

 

Realment esperpèntica la postura del president català defensant el model autonòmic per davant de la reclamació legitima del poble saharaui, que s’ha n’ha fet del dret a decidir que tant pregona, per acabar-ho de reblar, posa com exemple el frau d’aquest sistema a l’estat espanyol, el qual tant sols li posa algunes deficiències, que no se’n recorda de la situació econòmica on ens trobem per aquestes petites deficiències, que no sap que les autonomies simplement han estat un invent espanyol, o una cortina de fum per assimilar les vertaderes nacions amb els territoris sense cap aspiració nacional, i a sobre haver de pagar la festa. Com pot anar contra les resolucions de les Nacions Unides, si el Sàhara no te els drets que se suposen a tots els pobles, vol dir que Catalunya tampoc els te, es així com pretén posar la causa catalana en el món, i internacionalitzar el nostre problema, posant-se com li pertoca a l’Estat espanyol al costat dels règims autoritaris i sense llibertats, i en contra dels pobles o identitats que simplement volen decidir el seu futur, quina excusa posarà ara, que trenquen la cohesió interna, francament actituds com aquesta no fan cap favor ni als drets dels pobles, ni als principis democràtics més elementals, crec que caldria una rectificació per millorar la nostra imatge ja prou malmesa, per la indignitat en que es comporten alguns.

 

El periodista Joan Tapia, d’una clara tendència socialista, i un nacionalista espanyol sense escrúpols, i també contrari al dret dels pobles a decidir i per conseqüent als valors democràtics més sagrats, s’atreveix a posar en dubte el maltractament espanyol  a Catalunya, i precisament ho justifica amb dos exemples que ja el defineixen, uns fets normals com que una pel·lícula en aquest cas catalana guanyi uns premis, ho eleva a la categoria de cosa sorprenent, se’ns dubte les reaccions de la caverna espanyola, i el seu racisme pel fet dels orígens del film no els anomena, el mateix podem dir de la cambra territorial, on desprès de 30 anys comença una certa normalitat amb les 3 llengües ignorades, però no diu res de les reaccions per aquest fet normal.  Per finalitzar prefereix unir-se a un altre estat que l’estat propi, es deu tractar d’una malefici, on Catalunya no te dret a ser normal, o d’un complex infantil del Sr. Tapia que no ha superat l’adolescència, i ho vol fer pagar a tot un poble que simplement vol ser com els altres.

 

Son dos exemples d’indignitat, que no ajuden a millorar la nostra imatge, i els valors que representem tant a fora com a dins.

 

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.