ALBERT CORTES MONSERRAT

Aquesta frase pronunciada pel President Mas, defineix força be les sensacions que ara es tenen a la Generalitat, sobretot pels partits que sempre han volgut nedar entre dues aigües, i mantenint una ambigüitat calculada amb termes nacionals, que ara es pot anar a can pistraus, i saltar pels aires a cop de retallada pels ciutadans, ja que no hi ha alternativa, sinó es vol donar el pas. El segon partit en nombre de diputats ha finalitzat les seves primàries a Barcelona amb grans proclames de democràcia, que realment estan més a prop de la mediocritat i la demagògia barata, que altra cosa.

Finalment sembla que el President anirà a votar a la Consulta de Barcelona, i el seu dubte es que s’entengui que qui vota es un ciutadà com qualsevol altre, ja que com a president hauria de mantenir una posició neutra, i ha manifestat que l’estat ens te collats per tot arreu, i adverteix que si fracassa el pacte fiscal s’haurà de deixar de pensar tant en la política espanyola, i fer el nostre camí, pel que fa al debat de la proposta de Solidaritat, diu que no li fa recança mentre jurídicament s’aguanti el debat, tot hi afegir que no portarà enlloc, i ha defensat les retallades per pura aritmètica comptable, i necessaris per portar el vaixell a la línia de sortida. Pel que fa a les primàries del PSOE- C, amb una participació del 30% de militants i simpatitzants, i una victòria d’Hereu per 60% a 40%, han tancat la crisi successòria, tot hi que les enquestes el condemnen a una gran davallada per la legislatura plena de despropòsits. Hereu ha gaudit del favor de l’aparell a Barcelona, i s’ha atorgat el paper de garant de la unitat amb una carta enviada a tots els militants, amb una mostra de menyspreu a la rival, que ja ha rebutjat anar a la mateixa candidatura, de totes maneres deixant de banda matisos el model de ciutat era pràcticament el mateix.

El president, pel càrrec que ocupa, en primer lloc ha de donar exemple democràtic a la ciutadania, i participar en qualsevol votació independentment del tema que es tracti, crec que aquesta es la posició correcta d’un president, ara be pensar que pel tema que tracta la consulta de Barcelona ha de mantenir una posició neutra, i diferenciar el càrrec del ciutadà, es una prova del mal mental que provoca un territori colonitzat, no es pensa en global, sinó en les misèries del correcte o no amb aquesta situació. Respecte el pacte fiscal inexistent, ja que l’altra banda que ha de donar autorització ja ha dit la seva, ens parla de fer el nostre camí, caldria definir a quin camí es refereix, jo nomes en conec un, i ho hauria de dir ben clar, per no seguir amb aquest joc de retallades en el nostre estat del benestar, per la covardia de no fer un pas beneficiós per tots els ciutadans, de totes maneres malament anem quan diu que el debat sobre la independència al Parlament no ens portarà enlloc, primer cal dir que tots els debats son positius, i segon que la alternativa a la misèria que ens condemna l’estat amb la complicitat del seu govern es aquesta, per tant te una importància cabdal. En el tema del socialistes, crec que tant d’elogi a aquest sistema, cal dir forçat per la presentació de la candidatura de Tura, i no per desig o sistema del partit, es un fracàs, ja que tants sols un 30 % han volgut participar, i no es pot vendre d’altra manera, i més quan un expert en consultes com Hereu, i la seva farsa de la Diagonal, ha jugat amb les cartes marcades i amb el suport de l’aparell, i atorgant-se uns mèrits que podien ser igual en les dues candidatures, com la unitat, cosa que marca el tarannà d’aquest personatges, que ha portat una candidatura de desgavells a la capital catalana, amb la cirereta dels jocs d’hivern com a última improvisació, i que per higiene democràtica es mereix una alternativa de govern que acabi amb tants anys de domini d’un partit no nacional català i sucursalista a la ciutat comtal.