ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

FINS ON ARRIBARÀ LA SUBMISSIÓ DEL NOSTRE POBLE?

Sense categoria

Realment el poble català te una capacitat de submissió, i de flagel·lació digne d’estudi, no crec que hi hagi cap poble amb més mentalitat d’esclau, i més esquizofrènia col·lectiva que nosaltres.  Un estat espanyol que segueix la seva croada contra Catalunya implacablement, i una rere l’altra fa caure les peces institucionals catalanes, i esmicola la seva identitat, per no parlar de la seva butxaca, i segueix cec i encaparrat en mantenir un matrimoni indissoluble sense cap possibilitat de ser saludable per la nostra part, quan la porta esta al cap del camí, i tants sols cal obrir-la, i donar un cop de porta ben fort.

Sense voler ser o utilitzar un llenguatge catastrofista, estem vivint un autèntic genocidi cultural i econòmic contra el nostre poble, el president espanyol avui feia el paperet saludant les tropes espanyoles en missions pel món, i deia una frase que fa gracia en aquests dies, “la democràcia es l’únic camí en tots els racons del món, perquè pugui haver prosperitat”, alhora fa un atemptat  democràtic al portar la llei de consultes al tribunal, i simplement calla quan el suprem vol retallar la llibertat dels catalans amb la seva pròpia llengua.  Les diferents concentracions de gent aquests dies pels pobles del principat, contrasten amb la reacció dels nostres polítics, en Carod demanant una reacció civil, quan no hi ha reacció política, se’n recorda del 10 de juliol, i el cas que n’han fet els nostres partits, el nou president segueix instal·lat a l’ambigüitat, i no dona la impressió de voler plantar cara si les circumstàncies no l’obliguen a contracor, el seu acord d’investidura amb el PSOE-C es una mala declaració d’intencions, aquesta esquerra que si la traslladem a l’Estat sempre s’ha venut com amiga i favorable, però els fets demostren tot el contrari, i s’ha mostrat més nociva que la dreta espanyola, que es mostra tal com es, i no enganya a ningú.

Realment el cinisme de Zapatero no te límits, i assenyala camins democràtics que es veu que per Catalunya no son vàlids, ja que fins hi tot una eina molt poc potent per consultar a la ciutadania, es ràpidament recorreguda per evitar qualsevol intent de participació de la gent en el seu futur. La força de la imposició i i la nul·la capacitat de pluralitat i de reconeixement de les nacions, que ara formen l’estat espanyol, son les armes d’aquesta democràcia que molts cops te poc a envejar a la dictadura feixista, de fet es simplement una actualització disfressada i adaptada per poder estar present i acceptat a la Unió Europea, i poca cosa més.  El genocidi d’una llengua i l’espoli d’un poble no son elements que puguin ser vàlids en una democràcia.  De totes maneres, els nostres partits segueixen mirant a un altra costat amb la participació activa de la nostra societat poruca, que els ha validat en una majoria que opten per la via autonòmica, i que ara posen el crit al cel.  El tren  ha passat, i no pot fer marxa enrere, les agressions son més virulentes que mai, i la nostra resposta no es pot fer esperar més, insubmissió civil amb el suport de la insubmissió política, i posar punt i final a aquest maltractament, obrir la porta cap a la independència sota l’auspici de la Unió Europea, si per el contrari seguim insistint amb el mateix, la nostra desaparició esta cantada, i segurament serà perquè no ens mereixíem altra cosa, i no valdran lamentacions.

El Sr. Mas com va passar amb els socialistes aquesta última legislatura, va de pet a una cruïlla on haurà de decidir quin camí vol prendre, i quin futur vol pel nostre poble, els socialistes van triar Espanya i la seva submissió espanyola, i el càstig electoral ha estat important, ara CIU va pel mateix camí, i per primer cop a la vida potser haurà d’abandonar l’ambigüitat i decidir, confio que en aquest moment històric la seva visió de curta volada no li jugui una mala passada.

 

 

 

  1. El principal problema rau (entre altres), en voler entendre aquesta misèria moral del nostre poble des de una vessant actual. Error magnus .
    Això es va perdre el 1939, ara dia rere dia l’únic que en veiem són les conseqüències, el que passa és que no se’n van sortir del tot, però d’aquí a girar la truita, la feinada és molta, i tu ho saps més bé que jo.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.