EL DEBAT DE LA VERGONYA
Ahir a la nit TV3 va oferir el debat dels 6 candidats a la presidència de la Generalitat com anunciava, que en Josep Cuní, va modificar explicant que eren els 6 candidats dels partits amb representació parlamentaria, cal agrair la rectificació, ja que aquesta mesura antidemocràtica de silenciar qualsevol partit que ara no estigui representat a la cambra, un fet bastant insòlit a Europa, sobretot amb democràcies normals i no de fireta com la nostra. El resultat va ser l’explicació clara del perquè de la desafecció ciutadana per la política, amb un nivell molt baix, i carregat de propostes sense sentit.
El debat ens va portar el que més o menys esperàvem, Artur Mas vol administrar la majoria que li atorga totes les enquestes, i per tant no vol soroll i sobretot cap risc, per tant es va limitar a caminar sobre segur, i contestar amb rapidesa totes les situacions compromeses que se li van plantejar, hàbil per esquivar la proposta de Puigcercos d’anar junts amb el concert econòmic a Madrid, deixant clar que un referèndum per la independència el perdríem, i per tant no el vol assumir, posant la falsa coincidència amb el Quebec, i alhora defensant la proposta impossible que l’estat espanyol ja ha dit per activa i per passiva que no donarà a Catalunya, es una mena de peix al cove, però sense peix per entendre’ns, a la insistència sobre la imposició del català de Rivera, el va descol·locar amb les 500 normes de l’estat que imposen el castellà, i fins hi tot al President Montilla li va demanar suport per la seva investidura per evitar el pacte que li donaven amb el PP, va deixar clar que te ofici, però que sustenta la seva Catalunya millor des de l’immobilisme, i proposta falsa, junt amb l’ambigüitat que tracta el tema de l’estat propi fent vertaders equilibris per intentar quedar be amb tothom, com sempre han fet. A l’altra banda el President Montilla, va fer el seu paper gris i decebedor, es va entestar amb la seva defensa de l’estatut, sembla ser que encara no s’ha assabentat que el TC l’ha deixat en res, i això ja no ho toca ningú més, amb la part positiva va defensar el català davant els atacs del PP, que menys, i es va posar amb un jardí al final reptant al debat cara a cara amb un contrincant mol millor que ell, i on diverses vegades el va instar a no mirar les dades de fa 20 anys per justificar les actuals. En Joan Puigcercos va denunciar l’espoli, un tema que en qualsevol lloc normal, seria el tema principal, i que tothom accepta amb normalitat, i va canviar la seva condició de pacte de referèndum, per la de concert econòmic, que no li va acabar de resultar, va ser enèrgic, però el minut per demanar el vot el va trair la falta de credibilitat que arrossega el seu partit, amb les seves actuacions al govern els últims 7 anys, i la seva proposta de referèndum que sap impossible, jo francament no veig a Zapatero o a Rajoy signant l’autorització per fer-lo, es pura demagògia, i sap perfectament que la davallada pot ser important. L’Alicia Sanchez pel PP, va seguir el seu discurs populista, i nacionalment ultra espanyol, deixant ben clar que no pensa respectar res de la identitat catalana, insistint amb el tema de la llengua, sorprenentment amb castellà, un frikisme digne d’estudi, i atacant els números de la Generalitat, sense mencionar les comunitats on ells governen, i les seves dificultats, sembla han encetat una competició per esborrar la nostra identitat per tots els mitjans possibles. En Joan Herrera per Iniciativa, va abusar com sempre del terme de politiques d’Esquerra contra la dreta, quan sap que aquest no es el tema, quan no hi ha poder polític, no es poden fer ni unes politiques ni unes altres, i es va mostrar disposat a un nou tripartit com a bona crossa socialista que son. Per últim en Rivera i els seus Ciudadanos, va mostrar la seva cara més xenòfoba contra la nostra cultura i economia, curiosament en el tema de la llengua, el va fer en castellà, clara mostra de quina igualtat ens vol vendre, i sobretot es va guanyar a pols el terme de mal educat per la seva interrupció constant a altres candidats, per la seva falta d’arguments seriosos, i la seva fixació contra la llengua i les sancions.
Aquesta es la classe política que tenim, tàctica de baixa volada, mentides, i sobretot retrets mutus, ja que les giragonses que han de fer tots per justificar aquest model autonomista esgotat, comporta moltes contradiccions, malauradament l’independentisme extraparlamentari no hi estava representat, ja que hagués desemmascarat constantment moltes de les falsedats que ens volien vendre els 6 candidats.