ALBERT CORTES MONSERRAT

Ha estat presentada l’eslògan de la  campanya electoral d’Esquerra, que girarà entorn a la valentia, i on pretén ara capitalitzar el pas cap a la independència, però em un context de falta de credibilitat, i on s’ha passat de la joia per un ampli ventall d’opcions independentistes, a una desqualificació diària a les mateixes opcions. Per un altre costat, i amb el mirall de l’estat espanyol i els seus debats cara a cara , es vol repetir la mateixa formula amb la dualitat sociovergent, i amb un possible debat em castellà i un altre em català.

Efectivament, la formació republicana apel·la al lideratge per conduir el país cap a la independència i superar la crisi, alhora vol convèncer els seus votants més fidels, per no perdre’ls en benefici d’altres noves formacions, i per això sembla que els atacs passen a l’ordre del dia, concretament en Benach retreu a Carretero que exigeixi la unitat, quan ha trencat amb els republicans, i diu que encara no saben ben be perquè va marxar, i ha insistit que es pot defensar l’estat propi des del centre dreta. Per la seva banda en Puigcercos ha defensat els dos tripartits amb l’excusa de que no tenien experiència de govern, i ha defensat l’obra de govern, posant com exemple la llengua catalana, que segons ell ha avançat mes que en els últims 30 anys. En un altre tema els directors de campanya de CIU i PSOE-C volen posar fil a l’agulla, en dos debats cara a cara en horari de màxima audiència, i podria haver l’escull de que els socialistes demanessin un amb llengua castellana, però el volen fer per arribar a tothom, i combatre l’abstenció.

 

El tema de la valentia, precisament no es una virtut que Esquerra hagi portat a terme els últims 7 anys, va ser expulsada del primer tripartit, i va pactar el segon sense cap recança, estava disposada a votar favorable a l’estatutet retallat de la Moncloa per interessos electorals, i la militància li va impedir, ha acceptat invasió competència com la llei de la dependència sense miraments o ha defensat una obra de govern moltes vegades una cortina de fum, i el més important ha deixat l’objectiu inicial per una pluja fina que no ha arribat ni a quatre gotes.  Si volien agafar experiència de govern, no ho podien fer a costa de sacrificar el principal objectiu d’aquest partit, i posar l’esquerra per davant de tot. No es pot pretendre amb aquesta supèrbia creure que tenen la patent exclusiva de l’independentisme, i que personatges com en Benach diguin que no sap encara perquè va marxar Carretero, quan sap perfectament que el seu famós article que qualsevol independentista signaria amb els ulls tancats, en aquesta nova Esquerra, li suposava un consell de guerra davant l’executiva, apart recordo que els que volen donar lliçons d’unitat han estat els primers a dir no a una gran coalició, ja que posen el partidet per davant un objectiu, que saben ben be que amb la seva proposta de referèndum es impossible d’assolir. Pel que fa a la llengua catalana, no veig que sigui oficial a Europa,  segueix amb el nou estatut com a llengua de segona divisió davant el castellà, la llei de cinema esta per veure si es complirà, el decret universitari s’ha hagut de rebaixar per dur-lo a terme i fins hi tot la immersió lingüística esta en perill davant la sentencia del TC, o sigui que com tots sabem el català mai assolirà una quota normal, sinó te un estat propi darrere que el protegeixi.

 

Pel que fa al debat cara a cara, pensar en fer un en castellà per arribar a tothom a la televisió catalana, es el símptoma de la colonització d’aquest partit, i posats a fer demanaria un amb anglès, que suposadament es la llengua mundial, caldria recordar als socialistes que son les eleccions catalanes, i no les d’altres llocs. En el tema de l’abstenció dos partits que tenen un futur basat en dos mentides, un amb el federalisme i l’altre amb el concert econòmic, no crec que puguin fer canviar d’opinió a ningú que te decidit no anar a votar, son un mal exemple que precisament de valent no en te res.