ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

EL NUL SENTIT D?ESTAT DELS NOSTRES PARTITS

Sense categoria

Els partits del nostre arc parlamentari, es caracteritzen principalment per la seva mentalitat de curta volada, i sense grans aspiracions nacionals, i sobretot cap ambició estatal, evidentment amb això els partits espanyols porten una gran avantatge, primer per gaudir d’un estat des de fa anys, i segon per saber aparcar les diferències quan es necessari per guardar la causa comuna, i trobem l’exemple clar del govern basc, o les retallades estatutàries provocades per uns i avalades pels altres, per no perdre ni un gram de poder central.

Trobem dos bons exemples d’això, en les votacions de les resolucions sobre l’Estatut al Congrés de Madrid, on cap va ser aprovada, i es va demostrar un cop més la inutilitat dels 25 diputats socialistes a la capital espanyola, que simplement obeeixen ordres de Zapatero, i son capaços de no votar el que els seus companys havien votat uns dies abans al Parlament. En Miquel Iceta ens deia que la decisió estava cantada, ja que tampoc hi va haver acord conjunt al Parlament a la proposta de Montilla, què els que hi van votar a favor, van avisar dels seu desacord i per tant no obligava a res, ens diu que el PSC va a Madrid a guanyar, i per això va pactar una proposta junt amb el PSOE que fes palesa el malestar dels catalans per la retallada del TC.  Per altra banda, i davant la proposta de Laporta, Esquerra ja ha buscat l’excusa de que CIU com força majoritària l’hauria de liderar, si es vol que el projecte tingui viabilitat electoral, i consideren que si no es així es simple paper mullat, ha aprofitat per recordar que l’únic partit parlamentari independentista es Esquerra, i per tant es la garantia en la propera cambra catalana, pel que fa a CIU no n’ha dit res.

 

El cinisme d’en Miquel Iceta o del seu portaveu a Madrid Daniel Fernandez, no es nou, i per tant ja no sorprèn ningú, però posar com excusa de la seva submissió total al socialisme espanyol que la proposta del Parlament no tenia acord, quan la va proposar el President, i va ser votada pel tripartit i CIU, amb una gran majoria a pesar dels matisos que van voler deixar pales cada grup, es francament d’una gran mediocritat, pocs dies ha durat aquesta unitat que portava per bandera el President, i que a Madrid, i degut  a la seva inexistència com a grup català, desapareix en benefici del contrari als interessos de Catalunya. Son el vertader fre a les llibertats i la dignitat catalana, i cada cop es posen més en evidència. Pel que fa a Esquerra amb l’excusa Convergent en tenen prou per no donar un pas endavant amb una gran coalició, que deixaria les seves sigles apartades, i els seus líders sense remenar les cireres, cosa que evidentment no poden assumir, ni que el país els hi demani aquest esforç. Per ells primer es el partidet, i desprès els grans discursos independentistes de fum, que saben que no arriben enlloc.

 

Es precisament en aquest moment, quan la ciutadania ha dit la seva, i el context es més favorable que mai, quan s’ha de donar el pas definitiu, i aquest passa per la generositat, i el projecte per davant de tot, sense importar els personalismes, ni les ideologies, i això no son capaços d’assumir-ho ni ells, ni CIU, que segueix negant la evidència i titllant-nos d’immadurs, parlant de dret a decidir no se sap el que, i deixant en un futur l’estat propi, potser el 3010.

 

Crec que la sorpresa serà majúscula, ja que la nova coalició que es formarà pot entrar al Parlament amb molta força, deixar Esquerra al darrere, i allunyà CIU de la majoria absoluta que ara sembla que freguen.  Nomes demanaria als militants i simpatitzants dels dos partits, que si volen la independència en la propera legislatura, a Espanya nomes hi ha el camí de la declaració unilateral, ja que esta prohibit fer cap referèndum, i cap d’aquests dos partits ho portarà al programa, ni pensen sacrificar el partit pel país.

 

En definitiva cal despertar  el moviment de les consultes, i ara treballar per aquest projecte, i junt amb Reagrupament, Democràcia Catalana i tothom que s’hi vulgui unir, fer realitat el somni de la llibertat.

 

  1. No ho entenc i m’entristeix. El paper dels partits polítics catalans em repugna. Ningú dóna ni una engruna de generositat. Els partits volen dividir el país pels seus interessos i mantenir-ho dividit i si hi ha merder de tant en tant, millor.

    El problema no és diu Espanya, és diu Catalunya i els seus catalanets. Mentres nosaltres no ens posem d’acord, feina rai.  Amb el tema de Solidaritat Catalana sóc una mica pessimista. Per a que trionfi haurà d’haver un gran traspàs de vots de partits autonomistes i molts vots de gent que mai ha votat i de gent jove.

    Tan de bo m’equivoqui, però els partits autonomistes estan molt arrelats i la gent que vota és poca i són d’aquests partits. Crec que la clau és que els catalanets despertin d’una p. vegada i reneguin del seu partidet de tota la vida o es decideixin a votar per primera vegada vistos els darrers aconteixements. La resta és porqueria.

    Salut i (in)dependència.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.