ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

UNS MARGINATS SOCIALS

Sense categoria

En Millet i en Montull han ingressat a la presó pel cas de l’hotel del Palau.  La fiscalia ha demanat presó incondicional desprès de les seves respectives declaracions per tràfic d’influències, i apropiació indeguda en el citat cas.  Sembla que van aconseguir el canvi d’usos de la finca, signant convenis amb l’Ajuntament de Barcelona i la Conselleria de la Generalitat, per vendre-la a l’empresa Olivia Hotels. Tot un entramat que s’afegeix a les xifres astronòmiques de frau en el Palau de la Música, i que desprès de molts mesos de llibertat, com si res hagués passat, han fet el pas que ningú entenia no s’hagués produït.

La jutgessa veu indicis en els dos acusats, què van impulsar l’operació urbanística que tenia com a finalitat la construcció de l’hotel, una operació inscrita en el registre, i que comportava que el Palau pagués les obres de restauració de La Salle Comtal per un valor  de 4,48 milions d’euros.  Millet assegurava que les dificultats per la construcció de l’hotel van anar apareixent progressivament.  Montull afirmava desconèixer els obstacles, però que algú del consistori li va assegurar que es podien utilitzar els edificis seus per fer una transferència dels aprofitaments urbanístics. Més tard la Generalitat, li va assegurar que era possible la descatalogació d’immobles protegits. També consten la correspondència dels dos personatges amb alts càrrecs politics, demanant el seu suport. Sí l’operació hagués reeixit, en Millet i en Montull s’haguessin embutxacat 3,6 milions amb comissions. La fiscalia veu perill de destrucció de proves, i per això s’ha decidit a l’empresonament. Els advocats dels dos diuen que les imputacions no existeixen, i que son una estratègia per empresonar-los, i diuen que desprès de confessar les irregularitats del Palau son uns marginats socials que no surten de casa, ni poden influenciar a ningú. La realitat es que els càrrecs més poderosos agafaven el telèfon a Millet, cosa que dona idea del seu poder.

 

Francament dona una molt bona idea de quint tipus de democràcia s’ha plantejat l’estat espanyol, basada en una actualització del període franquista, però sense arribar ni de lluny als estàndards de democràcia europeus, i amb un silenci sepulcral sobre aquest període.  Aquesta societat, que en el seu àmbit polític ha entrat en una espiral de corrupció, precisament fruit de no haver canviat gaire el sistema dictatorial, te casos com els d’aquests dos personatge,s que havent confessat, i on cada dia sembla que la xarxa de corrupció creada al seu voltant es fa més extensa, seguien en plena llibertat com si res hagués passat, bastants mesos més tard d’haver destapat el tema.

 

L’advocat defensor ha de fer el seu paper, però presentar-los com a víctimes amb aquesta definició de marginats de la societat, em sembla d’un cinisme que sobrepassa tots els límits. La xarxa sembla arriba a càrrecs molt importants, però a l’investigació creada al Parlament, sembla que el tripartit es protegeix, i no vol analitzar les proves contra els seus, i si contra els seus rivals polítics, cosa que dona idea de l’honestedat, i el servei a la societat com a vocació dels partits que tenim.

 

En definitiva, es una bona noticia veure aquests dos estafadors a la garjola, i així sortiran de la seva marginació social, a una bona temporada entre reixes purgant els seus delictes, què tant bona vida els ha  donat.

 

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.