PEL FUTUR DEL CINEMA, QUINA BARRA
Aquest lema el porta la campanya del Gremi d’exhibidors cinematogràfics de Catalunya, i consistirà en un anunci de 22 segons desprès dels tràilers de cada sessió, i que arribarà a unes 517 pantalles catalanes explicant el posicionament del gremi en contra de la igualtat lingüística en el cinema, i amb un càlcul que 1,9 milions d’espectadors veuran aquesta apologia contra la nostra llengua, amb l’excusa de que l’espectador abans de posicionar-se tingui tota la informació. Ho han acompanyat d’una web on explica el gran drama mundial, perquè el català tingui un petit raconet en el cinema, i la necessitat de que torni a la seva mes absoluta marginalitat.
Aquesta nova campanya xenòfoba contra la llengua pròpia de Catalunya, explica una mena d’hecatombe mundial que reduirà l’oferta a la meitat a cada cinema, l’augment de preu de l’entrada, i finalment la desaparició de moltes sales de cinema, i on la solució no es la igualtat amb el castellà, sinó que es la xarxa de cinemes en català i la digitalització. Aquesta versió apocalíptica comportarà segons el gremi menys estrenes, oferta inferior, i per tant com deia menys espectadors, augment de preus i desaparició de locals. L’augment de costos que preveu la llei pel mercat català amb una nova copia en català portarà a moltes distribuïdores a no estrenar en el territori, molts cinemes per la falta de títols oferiran el mateix film en dues sales en català i castellà. Les pèrdues per motius d’educació, costum i d’altres, ja que fins ara un 70% dels espectadors ha triat la versió castellana quan ha pogut escollir, i això difícilment canviarà en un curt termini, això junt amb l’impost, farà l’accés a la cultura més car. i augmentarà el preu de l’entrada. i farà desaparèixer moltes sales que actualment funcionen.
La campanya del Gremi cinematogràfic. recorda el boicot als productes catalans a l’estat espanyol, els tancaments de repetidors a València per eliminar la televisió catalana de les llars valencianes, o l’invent d’un nou idioma en el territori valencià no reconegut per cap filòleg. simplement per afeblir el català. Una campanya semblant al nodo. què presentarà una visió terrible per normalitzar a mitges el ridícul percentatge del 3% de pel·lícules en català actuals, i posar-lo simplement a l’alçada del castellà. Parlen d’augment de costos, quan amb anterioritat van rebutjar que la Generalitat es fes càrrec de les despeses, per tant no es pels costos, es pel fet. Parlen de reducció de la oferta sense cap argument de pes, què en qualsevol cas es podria utilitzar en qualsevol estat on hi hagi dues llengües, i no en conec cap denuncia, ni problema. Freguen la paranoia amb la falta de costum, i el 70% de la tria en llibertat amb castellà, quan saben perfectament que en els casos puntuals d’estrena en els dos idiomes en les mateixes condicions de sales centrals i numero igual, el català ha estat per damunt, i ha estat per sota quan el nombre i les sales secundaries l’han condemnat a l’ostracisme, i sense poder comparar les dues coses. Es pura demagògia i radicalisme ranci espanyol, què no vol cedir ni un pam en el seu monopoli lingüístic en els cinemes.
En definitiva una prova més d’aquestes rèmores que encara viuen enyorant la prohibició total del català a la dictadura franquista, i la seva imposició per decret de la llengua de l’imperi, cosa que a pesar de tot no han aconseguit, ja que tant sols es demana llibertat per escollir l’idioma per veure qualsevol pel·lícula, i més si es el català en territori català, a on volen que s’exhibeixin pel·lícules en aquest idioma, a Alaska.