ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

LA RESOLUCIÓ UNITARIA CAP AL NO RES

Sense categoria
El Parlament català segueix fent el ridícul, i insistint amb una via com es l’autonòmica totalment agonitzant, una presidenta del TC amb queixes per la campanya de desprestigi catalana, un president Català que sembla ha acabat acceptant l’exigència de CIU de reforma de la llei del TC, una CIU que veu amb sorpresa com desprès d’arribar a un  acord amb una sèrie de punts a presentar al Senat i al Congrés,  finalment una Esquerra que ara diu que això no servirà de res, ho votarà per responsabilitat, però no ho signarà.  Tot una comèdia que hauria de fer avergonyir a tota la ciutadania per la covardia, i mediocritat dels seus representants electes.

Maria Emilia Casas, presidenta del TC, ha demanat respecte per la institució, i troba intolerable aquesta campanya de desprestigi per l’afer de l’Estatut, que porta 4 anys al corredor de la mort, però on ha defensat el servei a la constitució d’aquesta institució. Pel que fa l’acord unitari català, sembla que PSOE-C i CIU han arribat a un acord per demanar reforma llei del TC al Congrés, i declaració de tribunal incompetent per resoldre el text català. La resolució a votar en el Parlament, insta a respectar l’estatut referendat per la població, insta al Congrés a renovar els magistrats caducats bloquejats des de fa 2 anys, a declarar-se incompetent per seguir la discussió sobre el tema, i finalment demana una reforma de la llei del TC al senat, i que obri la porta a portar-la al congrés. Esquerra ha sorprès ara amb la negativa a signar l’acord, ja que la resolució no serà útil ni eficaç, i seguirà tard o d’hora la retallada del text, recordant que ells van votar no a l’estatut, tot i així ha assegurat, que per no trencar la unitat votaria favorablement. En Mas considera que l’acord esta en perill per aquest desmarcatge republicà, i ho considera simple tàctica política. Per la seva part Zapatero ja ha dit que descarta la reforma de la llei del TC, i demana respecte, i en Miquel Iceta diu que es un bon servei per l’autogovern, i qui vota una cosa la te que signar.
Anem a pams, les queixes de la presidenta del TC amb un text que porta 4 anys de discussions sense acord, son un insult a tota la ciutadania catalana, i una burla descarada que nomes s’entén per la passivitat a Catalunya. Pel que fa a l’acord unitari, i el desmarcatge d’Esquerra, entenc perfectament que es pur foc d’encenalls, i una maniobra de distracció per un tema que no saben com passar full, perquè la realitat es que el poder rau molt lluny d’aquí, i si vols formar-ne part has d’acceptar aquestes decisions. Ara posar com excusa el seu vot del NO a l’estatut, cal dir que forçat per la militància, quan han format part d’un govern amb la màxima tasca de desenvolupar el seu articulat, i fer-lo visible, han donat per bo el sistema de finançament, els traspassos fantasmes, i ara resulta que en reneguen, no es de rebut, no es pot jugar al si o al no, depèn del moment, o una part o l’altra, i el que frega l’esperpèntic es no signar l’acord, i desprès per no trencar la unitat votar-lo, qui no signa un contracte, desprès no el pot beneir, i menys en benefici d’una unitat que per si sola no vol dir res, ja que s’ha de mira unitat per fer que. Entenc el desconcert de les dues màximes forces autonomistes de Catalunya, i interessades amb l’Estatut, per aquesta deserció.  Les seves posicions son coherents amb el que defensen, tot hi ser molt mediocre, però Esquerra un cop més intenta recuperar la credibilitat perduda de la pitjor manera possible, ja que les errades comeses son de difícil oblit, i amb mitges tintes, i falses justificacions poca coherència recuperaran.
En definitiva aquest es el Parlament que tenim, lluitant per la seva autonomia de joguina fins a l’últim segon.
 
 
 

 

 

 

  1. Fins i tot aquells que volen salvar l’Estatut no s’entén que s’avinguin a una forma de pressió absurda i abocada al fracàs.

    Si els PP i el PSOE s’avinguessin a renovar el Tribunal Constitucional la resultant anticatalana seria la mateixa. Suposo que no els ha passat pel cap aconseguir que tots els membres renovats fossin nomenats a proposta de CiU i d’ERC.

    I demanar la modificació de la llei del TC per tal que no pugui dictaminars sobre lleis aprovades en referendum és de dubtosa constitucionalitat. I si de cas, això s’hauria d’haver plantejat molt abans.

    L’Estatut és mort des del moment que fou acceptat el recurs d’incostitucionalitat i el govern de l’estat va fer unes al·legacions, via advocacia de l’Estat, que constituïen una desnaturalització del contingut; allò que es batejà com “castració química”. Era llavors que tocava fer passos ferms, no pas ara.

    Ara ja cal pensar en el més enllà de l’Estatut.

  2. Com s’ha escrit perfectament en el redactat del text i en els comentaris, la resposta unitària que s’ha proposat és absurda per inoperant. De fet, és MOLT CONTRAPRODUENT.

    Si el que es preten és tirar l’estatut endavant, llavors, la millor manera de fer-ho és contra un tribunal constitucional ilegítim en el que la majoria dels seus membres hi estan per una excepcionalitat que els deslegitima.

    Voler arreglar el tribunal és voler donar legitimitat a la seva resolució. És estúpid.

    Tan estúpid com voler-se mantenir a les ordres de Castella. És una més de la llista d’accions abocades al fracàs dels regionalistes.

    Esquerra fa el que li toca. El que li ha tocat en tot moment. Afegir-se a l’esperpent. Encapçalar-lo per posar-lo en evidència.

    En aquest cas, l’esperpent és tant contraproduent que es fa molt difícil firmar-lo. Com signar un acord que demana que el TC tingui més legitimitat que la que té per dictaminar tant negativament com sense legitimitat? I més sabent que l’intercanvi de cromos entre PP i PSOE és senzill perquè tenen moltes places a ocupar!!!

    Per tant, voten a favor. Que no es pugui dir que no han permés l’unitat catalana. Però no signen perquè en aquest cas la proposta no és només inútil com les altres, sinó que a més és idiota i negativa.

    És la coherència d’ERC. Esquerra és coherent. Encapçalar la reforma de l’Estatut per demostrar que no anem enlloc amb Castella. Acompanyar el govern del país per evitar que el PSOE jugui al xantatge regional i per entrenar-se en el govern. No cridar gaire en cap dels dos fronts perquè no es pugui dir en cap moment que posem (els independentistes) pals a les rodes.

    Cap ni un, senyors. Empenyem en la seva direcció.

    El que no entenc de cap manera és que des de les posicions independentistes es critiqui aquesta jugada mestra d’ERC. Fa només 6 anys la independència era un somni. ERC l’ha situat en l’horitzó nacional. Perquè li teniu aquestes ganes?

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.