ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

LA MEMÒRIA HISTÒRICA I LA PERVERSITAT DELS MITJANS

Sense categoria
Des de fa uns mesos determinats mitjans afins a l’autonomisme i al sistema de partits actuals, per la por que els produeix el moviment sobiranista en les seves diverses escenificacions, han començat una campanya de desprestigi, i què a mesura s’acostin les eleccions anirà en augment. Per altra banda l’Ajuntament de Tarragona ha demostrat un cop més el seu tarannà força allunyat del model democràtic, i de llibertat que teòricament hauria de representar, i què el govern socialista amb el seu soci d’Esquerra sembla ignoren.

En l’apartat de la falsedat dels mitjans, últimament veiem molts atacs a les consultes populars, intentant minimitzar els seus efectes de pujada de l’autoestima i creure en les nostres forces, cosa que evidentment a segons qui no l’interessa, si l’altra dia des de diversos mitjans es donava una quantitat  falsejada i reduïda de les persones que assistiren a l’acte central de les Consultes al Vendrell, cosa que puc assegurar al ser-hi present, ara segueix la campanya d’intoxicació a Reagrupament, per crear la màxima confusió en aquesta entitat què esta cridada a ser un punt de referència per l’independentisme desacomplexat i valent les properes eleccions, concretament al directe.cat, i sense comprovar la noticia s’ha publicat la dimissió de Sandra Lomas de la Junta, que prèviament hauria enviat un comunicat amb un acord de Carretero, Laporta i Nebrera per les properes llistes electorals.  Posteriorment ha estat desmentit, i atribuït a una suplantació de la persona abans esmentada en un correu, i que es faran les demandes oportunes.
Per altra banda l’Ajuntament tarragoní, què ja va dir no al suport a les consultes fa un temps, i que ara no ha votat la moció de la CUP, assumida per ERC que demanava el canvi de nom del CEIP Gual Villalbi, dedicat el que va ser ministre en la dictadura franquista, i que donat la seva col·laboració activa en aquest regim del terro,r evidentment no es mereixia en una democràcia donar nom a una escola. A petició de CIU, Esquerra ha retirat la moció, ja que consideren que el consell escolar ja es troba estudiant el tema, cosa que ha portat la CUP a denunciar el tema, ja que ningú s’ha compromès a canviar-lo.
En el tema dels mitjans, es molt clar que a mesura els èxits dels partidaris de la via per l’estat propi siguin més grans, les forces immobilistes, i les seves armes en forma de mitjans al veure amenaçada la seva posició vergonyosa seran molt més agressius, i les difamacions seran a l’ordre del dia. Aquest comportament miserable d’alguns diaris digitals que tant sols busquen frenar com sigui la opció independentista publicant mentides compulsivament, i amb intencions ben clares, demostra la falta d’arguments per defensar les seves posicions, potser perquè no n’hi ha, i la constatació de que això no es flor d’un dia, i que la mar de fons es pot convertir en un tsunami que se’ls emporti definitivament dels seus llocs de comandament mantinguts a base de la submissió, i la invenció d’una realitat virtual en forma d’un meravellós estatut desdibuixat, què saben perfectament que no ens porta enlloc.
Pel que fa a l’afer del nom de l’escola, un cop més es demostra que la memòria històrica, es la desmemoria i l’amnèsia col·lectiva. Qualsevol que es vulgui dir demòcrata i defensar la llibertat de les persones, no pot consentir que una escola porti un nom d’un col·laborador del regim totalitari i feixista que va durar 40 anys, i què gracies a la transició segueix a l’ombra i molt viu en segons quins àmbits.  En Gual Villalbi va ser ministre d’aquesta dictadura sagnant, i per tant no mereix cap tipus de  reconeixement, sinó el nostre menyspreu més profund. Les excuses per no tractar la moció sonen a excusa de mal pagador, i demostren el tipus de persones que en aquestes llistes tancades dels partits ens ofereixen pel nostre vot. Potser son detalls, però haurien de prendre exemple d’altres estats que han patit règims totalitaris, i què els han esborrat de la imatge col·lectiva.
En definitiva la misèria humana no te límits, i hem d’estar preparats per veure encara moltes coses més d’aquí a les eleccions.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.