ALBERT CORTES MONSERRAT

La decisió sobre la candidatura per acollir un cementiri nuclear a Ascó portarà molta cua, ja que el consistori sembla que l’aprovarà, però una resolució del Parlament es contraria, i per acabar-ho d’embolicar els regidors de CIU al poble de l’Ebre sembla van en direcció contraria a la posició expressada pel seu partit, i el President Montilla ignora les resolucions de la seva pròpia cambra, i sembla veu amb bons ulls la proposta, d’altra banda ja promesa a la seva època de ministre al President espanyol Zapatero, davant les critiques dels seus socis de govern.  Tot un embolic que amenaça turmenta.

Efectivament, el territori amb més centrals nuclears, sembla predestinat a acollir també el cementiri nuclear, encara que el 2008 el Parlament de Catalunya va rebutjar una instal·lació de magatzem de residus nuclears a territori català, amb els vots de CIU, ERC i ICV, i l’abstenció del PSC.  Precisament ara CIU demana com no hauria de ser d’altra manera complir aquest mandat, i sobretot en boca del seu president, i d’altra banda amenaça als seus regidors d’Ascó d’expulsió si en el ple d’aquesta localitat voten favorablement al tema. ERC i ICV ja han mostrat el seu rebuig al tema, i insten a un posicionament clar del govern català, ja què el govern espanyol tindrà tres mesos per prendre la decisió final. El PSOE-C sembla ser un altre cop víctima de la seva direcció espanyola, ja què en l’època de ministre d’indústria del president Montilla, es va comprometre a Zapatero per que un municipi català acollis el cementiri, i aquest ho ha ratificat recentment, així com el president de Castella la Manxa. Des dels socialistes catalans ara ens diuen que es una decisió municipal, i una decisió final estatal per no mullar-se. Les tensions al territori van en augment, ja que aquest ja ha pagat amb escreix el seu peatge nuclear, i ara també li volen encolomar allò que ningú vol.

Amb aquest conflicte queden clares varies coses, com que les decisions del Parlament, i sobretot per alguns partits son paper mullat, ja què apart de no tenir poder de decisió per gairebé res important, les seves resolucions poden ser ignorades a voluntat, desprès es posen les mans al cap quan en Joan Carretero va dir que tenia mes poder la presidència blaugrana que la presidència de la Generalitat, malauradament una veritat com un temple, i proves son proves. També es veu molt clar com el PSOE-C simplement es una apèndix de Madrid, i els seus compromisos amb Zapatero son prioritaris sobre els interessos de Catalunya, i ens volen fer creure que tota la responsabilitat d’un fet tant important recau amb un ajuntament com el d’Ascó. El descontrol de CIU, on els seus regidors sembla van en direcció contraria al seu vot al Parlament, cosa normal en un partit d’ambigüitats tant clares com aquest, i per últim el paperot d’ERC i ICV com a socis de govern, i què veuen com el govern del qual formen part no respecta les pròpies resolucions aprovades amb els seus vots, i si han de triar al final faran la vista grossa aferrats a les seves quotes de poder, i esborrant del diccionari paraules com dignitat i credibilitat.

En definitiva un cas més de la submissió permanent en que vivim, i la constatació de que el Parlament s’ha convertit en una diputació qualsevol sense cap poder real, i recordant que finalment la decisió per variar serà del govern de l’estat, com en gairebé tots els temes, i per tant els debats estèrils que es produeixen mots cops no serveixen per res, però com a mínim mantenir l’ètica i la coherència, i sobretot el respecte a unes institucions totalment desprestigiades.