ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

EDITORIAL A FAVOR DE LES CONSULTES DEMOCRATIQUES

Sense categoria

Desprès de les reaccions furibundes de la caverna espanyola per la editorial sobre la dignitat catalana, i on es posa en qüestió els pilars d’aquesta democràcia restrictiva que ens envaeix, aquests mateixos mitjans, i davant els atacs soferts des de totes les posicions, haurien de defensar el fet democràtic de les consultes, i no optar pel silenci, esperant que aquesta febrada independentista passi a millor vida, altra cosa es la vella demagògia de sempre.

La clau per desemmascarar tot aquest establishment que no vol que res es bellugui, es que encara cap partit polític ha donat una resposta de que fer desprès de la sentència, si es favorable a l’Estatut sembla que farem un gran castell de foc, i les ampolles de cava s’obriran a cada casa per celebrar que l’estat ens atorga unes engrunes retallades que ningú es creu i que apart seguiran en la seva major part ignorant des de la capital del regne, donant per tancat el model autonòmic, i tots feliços i contents. En el cas negatiu apart d’acatar el veredicte, ningú s’ha atrevit a dir una alternativa per donar per acabada aquesta relació, i això es altament sospitós.

Pel que fa a la caverna, les reaccions han estat corrosives, i en destacaria algunes com les del diari El Mundo, on com amb el tema de l’esforç fiscal es posa davant la persona que el territori, i curiosament el 1’9 milions de votants de l’estatut son respectables, però ens diu que ho son molt més el 15,7 milions que van votar la Constitució Espanyola, es veu que el terme respectable va en funció del número de votants de cada qüestió, tenint en compte la població d’un territori i l’altra que evidentment es molt diferent. Ens parla d’una constitució referendada cada elecció, ja què la majoria de vots son pel PSOE i PP, defensors de la carta magna, com si hi hagués mes alternatives a l’estat espanyol,cosa que per cert tampoc menciona. Diu que no hi ha precedents a la premsa espanyola d’una unió per defensar la llei orgànica màxima votada pel poble, se’ns dubte pel seu poc tarannà democràtic això deu significar ben poca cosa, i entre altres barbaritats defensen el tractat constitucional davant el nacionalisme disgregador que seria un retrocés.  Suposo que no deuen posar els exemples de tots els territoris europeus que han aconseguit un estat propi, i que han vist com la seva economia creixia espectacularment, i es deuen referir que sense el nostre capital robat, els seria més difícil portar la seva economia a bon port.

Pel que fa a les consultes, avui en José Bono ens deia que ell no aniria a votar a les mateixes, perquè els sentiments no es poden legislar per decret, donant la seva fe amb la constitució, com el marc de convivència de tots els espanyols, defensant l’imperi de la llei per damunt de tot.  Evidentment amb ell no li cal anar a votar que vol ser de gran, ja que disposa d’un estat amb majoria d’edat que fa temps que  decideix per ell solet, respecte els sentiments, no es poden legislar per decret,  però hauria d’haver afegit excepte els seus, amb un exemple diari que el que fet per uns es convivència i cohesió, fet per uns altres es radicalisme i segregació, per tant no hi ha una mateixa manera de mesurar les coses.  Respecte la llei, evidentment podem dir que es legal per qui l’ha fet, què no vol dir justa, i quan sistemàticament esta feta per unes finalitats sempre en contra dels mateixos, deixa de ser respectable, per convertir-se en un enemic més.

En definitiva els interessos son oposats, i no podem esperar que l’Estat espanyol canviï el seu rumb, ja que no li cal, ni ho farà, però com a mínim podem esperar més dignitat quan arribi l’hora, dels mitjans i de la classe política acomplexada catalana.

 

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.