LA TORTURA I LA CULTURA UNITS PEL PSOE
La moció presentada per ERC al senat espanyol, on es demanava la retirada de la declaració d’interès turístic nacional a les festes on es maltracti els animals o a les persones, amb una referència clara a les cruels curses de braus, ha estat rebutjada amb els vots contraris de PSOE i PP, i on un senador socialista ha arribat a comparar els toros amb el fet casteller, i els maltractament que reben tant la canalla com la pinya.
Efectivament el senador socialista Francisco Javier Sanz, ha posat a la mateixa balança la crueltat extrema de la festa dels toros com l’anomenen ells, i el suposat maltractament que pateix la canalla dels castells o les persones que fan pinya. Primerament ha dubtat que la suposada festa suposi cap tipus de maltractament als animals, i ironitzant ha insinuat que les anxanetes que han de pujar dalt de tot, i les persones de baix que han d’aguantar tot el pes es un clar exemple de maltractament. Aquest personatge ha rebut el suport d’un senador del PP que ha recordat la gran tradició taurina, i el fet de que es un esdeveniment social de primer ordre.
En defensa de la moció, s’ha insistit amb garantir el respecte als animals i les persones, i no una festa on el reclam es la violència contra els animals indefensos, i la presentació de les persones amagant la seva crueltat amb una disfressa de valentia. Per acabar demanant respecte als drets humans, on no hi tenen cabuda aquestes festes cavernícoles què res aporten als valors ètics de les noves generacions.
Realment molt trist no tenir més arguments per defensar una tradició cruel i bàrbara, on es disfruta veient sofrir una pobre animal davant la mirada d’espectadors amb mentalitats força cavernícoles, si verdaderament disfruten veient la tortura i la mort, tot això comparat amb el fet casteller, on segons aquest grotesc personatge es maltracta a tothom. Primer caldria dir-li que totes les persones que formen una colla castellera son voluntàries, i molts mogut per un sentiment a una entitat determinada, i on es demostra que cadascú pot posar el seu granet de sorra segons les seves possibilitats i aptitud, pel be d’un projecte col·lectiu. Un clar exemple pels mes joves del valor de la solidaritat, el treball en equip i la integració de diferents personalitats sumades per un fi, i segurament molt diferents individualment.
Pel que fa als toros, crec que no hi ha voluntarietat de l’animal, i a més els únics valors que se n’extreuen son la tortura, l’odi, la crueltat, la inferioritat de condicions, i la barbàrie retrocedint uns segles enrere. Tot un exemple per les futures generacions.
Que un estat tingui aquest espantós espectacle com a festa nacional, diu molt d’ell, i el seu tarannà violent i amb poca evolució mental, i ens diu moltes coses sobre la manera de fer en altres àmbits de l’estat espanyol.
Se’ns dubte les dues tradicions diuen molt del caràcter de cada poble que representa, un, integrador, constructiu i amb afany de superació com el català, i un altre violent, intimidador i abusiu com l’espanyol. Son dos conceptes antagònics de veure la vida, què naturalment han d’acabar separats ja que poc tenen en comú.