ALBERT CORTES MONSERRAT

El Financial times en boca del seu corresponsal a Madrid, ha tornat a carregar contra Catalunya, i ha afirmat coses com que la crisi econòmica en part es deguda a la descentralització i les burocràcies regionals, i proposa un retorn de competències per augmentar el poder de l’Estat. Per la seva banda PSOE i PP amb veus com la Maleni en el Parlament Europeu, volen evitar el corredor mediterrani en benefici d’un pel Pirineu aragonès, i així evitar la excessiva internacionalització catalana.

Per aquells que encara creuen en aquest inexistent pacte de Catalunya amb l’Estat, la visió donada des de Madrid al corresponsal del diari britànic, es la d’un govern central limitat per l’estructura regional del país, i on les inversions desmesurades al territori català son a canvi del suport polític al Congrés, tanmateix també ataca el que anomena separatisme cultural, amb la promoció del català en detriment del castellà, i l’obertura d’oficines catalanes a l’estranger, i acaba alertant del perill de desmembració espanyola.

Per altra banda, contradient al President Montilla que va apostar pel Corredor Mediterrani,  una via d’alta velocitat de Marsella a Algesires, i la campanya de les europees dels socialistes catalans on també el reclamaven, a la comissió de transports del Parlament Europeu la  nostra amiga Maleni, la del caos ferroviari, i amb el suport del PP, defensa la connexió fèrria pel Pirineu aragonès, un projecte que deixa aïllat Catalunya i evitar la unió de València, Catalunya amb els principals punts europeus com un avenç en el transport de mercaderies, ja que actualment patim el col·lapse del transport per carretera en un 90%, i que per una banda eleva el cost i dificultat de l’obra, però per altra banda eviten una menor dependència de l’economia espanyola per la part catalana. Aquesta nova via urgent pels nostres interessos, podria comportar un retard en l’ample de via europea, quan per exemple ja fa 17 anys del TGV Madrid-Sevilla.

Pel que fa al primer tema, la visió esbiaixada que ven Espanya de la nostra situació no es nova, i busca sense cap mena de dubte posar límit a la via autonòmica, i recuperar poder competencial amb una sèrie de falsedats sobre la responsabilitat de la crisi, similars a les grans empreses que aprofiten el moment per fer regulacions de personal sense justificació. El poc poder català aconseguit amb 30 anys de peix al cove, aviat pot quedar en no res, i convertir les autonomies en simples regions sense cap tipus de veu real.

La segona es una prova més de les mentides electorals d’en Zapatero i el PSOE-C alhora de defensar els nostres interessos, com es aquesta connexió ferroviària que apart de la seva lògica, impulsaria el nostre creixement econòmic i ens connectaria amb Europa d’una forma racional, precisament això volen evitar la Maleni i companyia, i prefereixen una obra faraònica amb un elevat cost simplement per evitar l’augment de prosperitat catalana, i la nostra relació creixent fora d’Espanya, què augmentaria la poca necessitat de l’Estat espanyol, i que com a ciutadans de segona que som no ens mereixem augmentar el nostre estat del benestar.

Son dos exemples clars del que ens espera amb aquest estat on la relació es impossible, i on la reacció no pot tardar a arribar més enllà dels nostres polítics per dignitat i supervivència.

 

.