ALBERT CORTES MONSERRAT

L’Acte que celebrarà les forces del govern català dilluns per celebrar l’acord de finançament, i fer la foto davant la societat civil, i exhibir la unitat de les tres forces i la vergonya d’un nou frau per vendre a la població, i mantenir la relació amb l’estat espanyol estable, contrasta amb el sistema econòmic del País Basc que deixen a l’alçada del no res els escarafalls catalans.

Aquesta xifra màgica dels 3800 milions, què com ja he llegit el President Montilla en l’entrevista de l’altre dia la va equiparar amb la que va demanar la cambra de comerç, amb la diferencia que aquest ho va fer pel primer any, i el fabulós acord ho preveu al quart any, un petit detallet que sembla obviar el mandatari català. En definitiva segons les dades publicades aquests dies el finançament per habitant d’un ciutadà basc, es més del doble que un català. Segons un estudi del ministeri a l’any 2006, Euskadi per habitant disposava de  5225 euros, i amb el nou model Catalunya aconseguirà 2239 euros per habitant el 2012, per finançar gairebé les mateixes competències, i que en el cas català la xifra nomes s’assolirà si l’economia creix com esta previst. Pel que fa al nivell, Catalunya partia de 120 però amb la falsa solidaritat queia al 94, o sigui 6 punts per sota de la mitjana de totes les comunitats, ara segons les previsions el 2012 arribarà al 106, mentrestant els bascos es mantenen inalterablement el 176.

Aquesta es la diferencia real entre un sistema sòlid, i el cafè per tothom, on quatre paguen per la resta i al final acaben tenint serveis de pitjor qualitat que els seus damnificats. Aquesta es la gran celebració que el govern de la Generalitat vol vendre com una gran meravella, i no es res més que espoli continuat amb la benedicció catalana, que ha rebutjat la seva pròpia llei orgànica, per obeir l’ordre de tancar l’acord quan Zapatero va dir prou, interpretant una comèdia de pa sucat amb oli, i que ha provocat més maldecaps per intentar tapar el fum que hi ha al darrere, què per ser una bona proposta que com a mínim complís l’Estatut.

Nosaltres hem acceptat un sistema que afavoreix molts, i passa factura a uns quants com Catalunya, i això son els límits, al igual que el TC els posarà pel global, no hi ha més, nomes veure com els nostres politics van perdent la dignitat, si es que encara els hi queda una engruna, i els acords de castells a l’aire, son signats per Catalunya com la solució a tots els mals.

Se’ns dubte es va tenir la oportunitat de gaudir del Concert Econòmic a la transició, però el seu rebuig ha provocat arribar fins avui amb aquestes escorrialles, i un sistema injust que castiga els mes solidaris severament. Crec que l’acte hipòcrita de la setmana que be es podria estalviar, ja que es demagògic i fals com les mentides del President davant les preguntes incisives, cal regeneració i valentia per capgirar la situació i cap dels actuals partits te la mes mínima intenció de donar un pas, no sigui que surti borrós a la propera foto.