ALBERT CORTES MONSERRAT

En el Consell Nacional del partit república d’aquest dissabte, han succeït coses què un partit que respecta la democràcia i es assembleari no hauria de permetre, com son les critiques a simplement voler complir amb el què va aprovar el partit en el seu últim congrés en matèria de referèndum intern pels temes importants com es el finançament, i on fins hi tot s’ha convidat a marxar els descontents.

En aquest consell el president Joan Puigcercos, ha instat als crítics a mantenir-se fidels amb la direcció en un moment clau com aquest, i què tenia la sensació de què no tothom anava en la mateixa direcció, i què alguns simplement volien erosionar la mateixa.

Respecte el finançament, ha dit què no han de cedir ni un mil·límetre del què posa l’Estatut, i ha acusat a PSC i CIU de ser les traves mes grans per aconseguir les fites, espera que Montilla posarà per davant la causa de Catalunya  inclòs els seus 25 diputats a Madrid, i també espera una negativa convergent sigui quin sigui l’acord. Pel que fa a la durada del tripartit ha tornat a afirmar que esgotaran la legislatura.

Seguint amb el finançament, ha dit què Esquerra hi falta unitat, i reclamar signatures nomes desestabilitza, ja què si no es bo, ell serà el primer en dir què no.  l’Exconseller de Governació Xavier Vendrell fora de la direcció precisament foragitat per la militància en l’últim congres ha anat mes lluny, i ha convidat al corrent liderat per Uriel Bertran a abandonar el partit si no poden assumir les decisions de la direcció.

Crec que aquestes consideracions d’en Vendrell es desqualifiquen per si soles, i donen fe d’una manca de respecte democràtic i d’imposició a qualsevol preu. La direcció actual tant sols va aconseguir un 37 % de vots de la militància, per tant hi ha un 63 % què no la va votar, per tant s’espera molt de diàleg d’una direcció així per tirar endavant, i no una ma de ferro, d’altra banda el què aprova un Congrés nacional no es per fer bonic, sinó per  dur-ho a terme quan sigui necessari, i en aquest cas n’és un clar exemple, no es pot utilitzar uns estatuts parcialment amb els articles què ens venen de gust, i oblidar els què no volem o ens son incomodes, la democràcia funciona així, i el Sr. Vendrell sembla què no ho te massa clar.

Pel que fa al Sr. Puigcercos, diu què no tothom va amb la mateixa direcció, ell hauria de ser el primer què en un partit, els militants tenen diversos punts de vista, i tenen tot el dret a expressar-los, i més quan es governa en una minoria precària com la seva, el què anomena erosió es simplement fer complir els estatuts, i veure diferent la línia a seguir del partit, de totes maneres si el finançament no es bo com diu serà el primer en dir no, doncs cap problema, la militància el seguirà, però malauradament la trajectòria d’ERC en el govern tripartit no augura massa confiança per la submissió i l’abandonament de l’objectiu principal del partit, què evidentment no es la gestió gris d’una conselleria, sinó un altra de molt més ambiciosa com es la consecució de l’estat propi, i aquesta sensació queda ratificada quan governa amb un partit que la seva prioritat no es Catalunya, i que mai ha utilitzat els seus diputats en un altre benefici què no sigui el PSOE, i d’altra banda la obsessió en acabar la legislatura a qualsevol preu, això voldrà dir moltes mes concessions, perquè aquest soci socialista acceptarà la sentencia del TC amb la mateixa sang freda que va votar contra l’ús del català al Congrés l’altre dia, i això per un partit independentista simplement es intolerable.

Espero reflexionin tots plegats, i es treguin la bena dels ulls, ja una majoria a fora que espera un partit què es posi rumb a la Independència sense més espera, i Esquerra hauria de ser aquest, cal ser valent, i no caure amb la mediocritat general, l’ambició personal desmesurada, i si cal saber rectificar.