ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

CARLOS FABRA: EXEMPLE DE LA DEMOCRÀCIA ESPANYOLA

Sense categoria

Carlos Fabra Carreras, es un polític i empresari President de la Diputació de Castelló des de 1995, aquest personatge es la cinquena generació familiar què ocupa aquest càrrec, i els seus antecedents amb clares vinculacions feixistes, i recordats com a cacics de la població, i què han marcat el caràcter d’aquest exemple perfecte de la democràcia espanyola.

 

Ha ocupat diversos càrrecs des del 1972, militant a UCD el 1977, un dels partits on es van refugiar tots aquests franquistes reciclats per una inexistent transició què tant sols va ser una cortina de fum per seguir endavant.  El 1983 passa a militar a Alianza Popular, refugi de falangistes sense complexos, i què el porta el 1995 a la presidència de la Diputació, on el 2008 comença una investigació per frau fiscal, tràfic d’influències i negociacions prohibides, d’on han passat ja 8 jutges que alhora de la veritat s’han retirat abans del judici,  i el 2009 la diputació que presideix edita un llibre on es lloa la figura del dictador Franco. 

 

Acusat de compaginar el seu càrrec amb assessor d’empreses a traves d’una empresa seva, i on va cobrar de set empreses diferents, algunes amb contractes amb l’Administració, on a canvi de comissions milionàries rebien tractes de favor, i així ha anat allargant la seva llegenda amb unes maneres de fer pròpies d’altres temps, què en el cas d’Espanya es com parlar de la actualitat.

 

El colofó a tot això va ser la presentació del llibre,  “España, sueño imposible”, del Coronel franquista José Luis Lapeña Carrasco, editat per la mateixa entitat, i on es qüestiona que l’aixecament del 36 fos un cop militar, i justifica les actuacions del dictador sanguinari Francisco Franco del que diu que el seu objectiu era donar a Espanya un regim de justícia, pau i ordre.  Entre d’altres distorsions de la història, diu que el conflicte no es un cop militar, sinó una disputa entre dues parts irreconciliables, i on la coneguda com a nacional fa prevaldré tots els valors positius en contraposició a la republicana què fins hi tot en parla com autèntic cop d’estat la voluntat sortida de les urnes.

 

El mes greu es què aquesta autentica apologia del feixisme, i defensa de les dictadures absolutistes ha estat pagada per tots els castellonencs donat la publicació per part de la Diputació.  Aquestes rèmores del passat segueixen fent de les seves, ja què mai s’han depurat responsabilitats com en qualsevol estat mínimament democràtic, i amb un estat de dret que fa els ulls grossos amb aquests sinistres personatges, i aliats veritables d’aquesta Espanya uniforme que defensa la Constitució, però alhora no aplica el mateix criteri amb altres entitats, com l’esquerra abertzale o els projectes nacionals diferents al imposat per l’Estat, i en un exercici de cinisme es capaç de manipular resultats electorals com es el cas d’Euskadi, sense cap vergonya a base de silenciar veus, i tancar mitjans informatius què no son afins al regim.

 

Aquesta es l’autentica Espanya casposa que viu ancorada en el passat, i on els seus màxims partits practiquen aquest poc tarannà democràtic sense cap rubor, i on amaguen els conflictes nacionals no resolts del seu interior, com s’observa amb la negativa a reconèixer Kosovo parlant d’unilateralitat, quan en realitat es un procés democràtic que ells saben que Catalunya pot exercir, i què no podran fer res per impedir-ho, més què retardar la seva execució, com fan ara a base de mentida, pors injustificades, i gestió de la mediocritat política catalana.

 

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.