ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

L?OSCAR DE PENELOPE MOTIU D?ORGULL?

Sense categoria

Aquesta matinada l’acadèmia nord-americana del cinema ha celebrat com cada any la festa dels Oscar, i aquest cop l’estatueta per millor actriu secundaria ha anat a recaure en Penelope Cruz pel seu paper a Vicki Cristina Barcelona, de Woody Allen rodada a Barcelona.

L’alcalde de Barcelona, Jordi Hereu ha donat per acabat el debat sobre la inversió pública que va suposar la pel·lícula, ja què l’oscar aconseguit es una gran recompensa, i el deixa desfasat, celebrant que ha situat Barcelona com un plató cinematogràfic en el món amb grans interessos en el futur. El milió d’euros ens diu què te un retorn assegurat, i tots n’hem d’estar satisfets.

 

Jo com  gran admirador i seguidor de les pel·lícules de Woody Allen, francament vaig quedar decebut, i a títol personal la considero una de les seves pitjors pel·lícules de la seva carrera, i on es troba a faltar aquells diàlegs intel·ligents i aquelles situacions que tant be sap retratar tot hi tocar sovint els mateixos temes, però bé, aquesta funció la deixo pels crítics de cinema,  i em volia referir més a les paraules de l’alcalde de Barcelona, i on dona entendre que amb l’oscar la inversió queda justificada, i sense sembla què queda la incògnita.

 

Pel que fa al coneixement de Barcelona al món, realment per quatre imatges de la Sagrada Família, i alguna meravella mes de Gaudi, i el rètol de l’autopista que posa Barcelona al principi de la cinta, la resta el 90 %, i potser em quedo curt, la ciutat podria ser qualsevol del planeta, ja què no es distingeix, i si parlem de la diferencia de Catalunya respecte a l’Estat, evidentment no es veu per cap banda, i queda retratada com qualsevol ciutat espanyola sense mes ni mes.

 

Pel que fa a l’Oscar per la Penelope que TV3 ja porta dies fent campanya, i mostrant com si fos la única actriu que es presenta aquesta nit, he de dir que sense restar mèrits a la seva labor com actriu, i sense tenir un judici de si el premi es just o no, ja què no he vist les interpretacions de les seves rivals, no podem sentir-nos especialment orgullosos, ja què no es un oscar català, sinó espanyol, i què serà venut com a tal per tots els racons, i què en les seves paraules d’agraïment l’ha dedicat als actors i al seu país que evidentment es Espanya, i amb tota la lògica del món.

 

Per tant no podem caure amb el parany de l’alcalde Hereu d’apropiar-se un oscar per la nostra cultura o benefici, ja que no es així, i serà venut com una icona més del populisme espanyol, fent una funció similar als Alonso, Nadal, Gasol i altres, per gloria de l’imperi.

 

De la mateixa manera que s’ha invertit fortament en aquesta cinta, no cal oblidar el cinema fet aquí per actors d’aquí, què amb una mica d’ajuda podria fer el salt internacional, i exportar la nostra peculiaritat territorial mes enllà de les nostres fronteres, cosa que a Hereu ja no estic segur que li sembles tant positiu.

 

  1. Quan un espanyol guanya un Oscar passa el mateix que quan guanya un esportista o una selecció espanyoles: qui guanya és la nació espanyola. Això els nacionalistes espanyols de TV3, La Vanguardia, El Periódico, etc., ho tenen claríssim. Per això treuen tots aquests èxits en portada, i els dies abans els dediquen hores i hores i pàgines i pàgines. Esportistes i estrelles del cinema són els nous catalitzadors de la nació, com abans ho eren els militars i els polítics. Els nacionalistes espanyols això ho exploten a fons. És normal. El que fa ràbia és que després diguin que ells són “no-nacionalistes”. En fi, és la història de sempre: els nacionalistes sempre són els altres. Com sempre, també, ells ens mostren el camí a seguir. El que hem de fer els catalanistes és el que fan ells: convertir els èxits esportius, culturals o artístics en èxits nacionals.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.