L?HIMNE DEL PAIS DE LES MIL MERAVELLES
El músic barceloní Joan Calvet ha preparat una nova versió de l’himne de Catalunya, què ha repartit entre tots els grups parlamentaris pel seu estudi, i si hi ha acord per la seva aprovació, única via per un possible canvi d’aquestes característiques.
La nova versió es la següent:
Catalunya triomfant,
torna, ja, a ser rica i plena!
Acceptem tota la gent
que estimi la nostra terra!
Estem units!
Estem units, amb pau i harmonia!
Estem units!
Ara és hora catalans!
Ja és moment d’anar alhora!
I abraçats com bons germans
fem més gran la nostra història.
Estem units!
Estem units amb pau i harmonia!
Estem units!
Hem de tirar endavant
i oblidar-nos de venjances,
l’estelada ens diu ja
som un estat del tot sobirà!
Ja podem dir!
Catalunya és nació lliure!
Ja ho podem dir!
Com escriu irònicament avui en Quim Monzo, la lletra ha estat canviada per convertir-lo en un emotiu cant a la pau i l’harmonia universal, i on només troba a faltar una referència a l’aleteig de les papallones sobre les floretes del camp.
Segons Calvet pretén adaptar la lletra a la musica actual i que sigui mes solidari.
Crec com diu Monzo, què en el procés per convertir Catalunya en una regió més de les Espanyes, i amb les reivindicacions nacionals oblidades, canviar el nostre himne què ja ha estat vist en bons ulls pel PSOE-C, no podia ser d’altra manera, era un pas lògic. Veritablement aquesta maleïda paraula de la solidaritat aplicada en el nostre territori ja sona a burla, ja què només es practicada per nosaltres, i mai cap a nosaltres, per la pau i harmonia ens preocuparem quan tinguem dret a decidir el nostre futur com tots els estats del món, i pel que fa a oblidar venjances, i que som un estat del tot sobirà, la primera part es perillosa, ja què la memòria no es pot perdre mai sinó es vol desaparèixer com a poble, i la segona es una total mentida actualment, ja què no se’ns reconeix cap dret, i la nostra llei orgànica principal es paper mullat i modificable per un tribunal espanyol com i quan vulguin.
El segadors com a cant reivindicatiu, i de record d’uns fets històrics de revolta del poble contra un abús i ocupació que encara duren, son una lliçó que cada cop que sentim o cantem ens recorden la feina pendent, i el deute històric què tenim amb els nostres avantpassats, i què molts ens volen fer oblidar per sempre.
El millor serà tancar la partitura en un calaix, i no tocar un dels nostres símbols que per incòmode que sigui de sentir a socialistes, populars i assimilats, en el fons saben que democràticament la situació te un procés irreversible cap a la recuperació del nostre espai amb veu pròpia dins de la Unió Europea.