LES CONTRADICCIONS D?ERC: EMILI VALDERO
Aquesta setmana hem conegut que el Secretari de Comerç i Turisme de la Generalitat, Emili Valdero (Esquerra), ha presentat la dimissió per no esta d’acord amb les polítiques que dur a terme aquest partit dins el govern.
Ell considera injustificable la retallada del 43 % en la seva area que concretament en el comerç en representa l’11 % del PIB català, i què denota la manca de rumb d’ERC i la subordinació als dictats del PSOE-C.
Tanmateix ens argumenta que amb la crisi econòmica, els pressupostos votats pel PSOE-C que no contemplen el finançament català per enlloc, i un pressupost basat en números que no son reals pel mateix motiu amb excessives retallades, i sense que el partit republicà hagi posat damunt la taula encara una xifra valida per les finances catalanes, tot plegat fa impossible la seva tasca, i actua d’acord amb els principis ideològics que aquest partit ha abandonat.
En el rerefons esta el descontentament amb l’actual direcció del partit, el seu posicionament favorable al corrent intern de Reagrupament com a única sortida del partit, i l’intent d’impulsar molts projectes en clau nacional que el Conseller Huguet sempre ha frenat per la seva afinitat amb el partit socialista. Cal dir què esperava per prendre la seva dimissió si es feien realitat les famoses línies vermelles d’en Puigcercos, què evidentment no han existit.
El mes greu es la reacció de la direcció republicana, negant la dimissió feta per carta registrada, i donant la idea del cessament com a valida, portant-la fins al mateix consell de govern que en una decisió sense precedents dona cessament a una persona que ha dimitit, i sense recanvi en el seu lloc. Tot seguit han continuat amb els despropòsits fomentant tota mena de critiques a la gestió d’aquesta persona per amanir la gran mentida que havien perpetrat, per tapar les seves vergonyes.
En resum aquesta es la realitat d’aquest cas, on les males arts de la direcció republicana han hagut d’actuar amb una gran mesquinesa amb un bon professional segons les persones properes a ell, i defensor del ideal independentista, per tapar la vergonya d’oblidar qualsevol ideologia a canvi del poder al costat del grup socialista,, i on tot s’hi val per mantenir-lo a qualsevol preu.
Això no es ser ni responsable, ni seriós com defensen els líders republicans, es el mes pur estil stalinista de purga de tota persona que des de dins vulgui denunciar els fets o posar-los en evidencia. La seva vergonya ha arribat al extrem que ara els preocupa mes com justificar la seva continuïtat al govern desprès de la farsa del finançament i la retallada estatutària, que defensar en clau nacional el que mai havien d’haver abandonat, i què es la defensa del dret a decidir dels catalans.
Han après molt del funcionament a can socialista, però la experiència no es la mateixa, i això els fa caure en casos flagrants com aquest, on les proves son molt clares, i posar una cortina de fum no cola.
La decisió ha de ser dels militants, seguir amb la menjadora parada i mes casos Valdero, o tornar al camí on mai havien d’haver sortit i ser el referent de l’independentisme com a via pacifica de solució, evidentment amb altres persones en la direcció.