ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

ICETA I COM FER PASSAR BOU PER BESTIA GROSSA

Sense categoria

Les declaracions en el seu bloc d’aquest gran hispano addicte, Miquel Iceta  fent referència a que el President Montilla ha desencallat l’acord per un nou finançament, i què ara esta mes clar que mai que s’arribarà a un acord abans de final d’any, son la preparació del final que tothom sap que acabarà passant.

 

Es com aquelles típiques pel·lícules del bo, el dolent i la noia, què des del primer minut se sap que el bo matarà el dolent i es casarà amb la noia, no abans d’haver estat al límit de perdre-ho tot.  Dons això traslladat al nou finançament ens trobaríem en l’ultima part i decisiva, i aquí es on han d’entrar personatges com Iceta per començar a lloar l’esforç negociador i la seva lluita titànica pels nostres interessos, desacreditant a l’oposició, i treien els draps bruts d’anys anteriors, i pronosticant gracies a aquests homes valents un final feliç.

 

Li recordaria que la famosa reunió secreta, que per cert d’això no n’ha tingut res donat l’esbombament que ells mateixos han produït, s’hagués pogut produir abans de la votació dels pressupostos amb traïdoria per part dels 25 diputats socialistes, on van llençar per la borda la única arma negociadora valida que tenia Catalunya, però curiosament s’ha produït ràpidament i amb presses desprès.

 

Caldria recordar-li que el termini ja fa mes de 4 mesos que es va exhaurir, i què ara en aquesta segona prorroga li queden els dies comptats, i sembla que no te lògica tanta pressa sinó es per les excuses donades pel PSOE-C si no s’arribava a un acord el 31 de desembre, i que ara han de tapar com sigui.

 

També li recordo que la bilateralitat que marca l’Estatut es la mateixa que pot tenir la regió murciana, ja que el president andalús, el govern espanyol i totes les comunitats, recorden que l’acord es a 15 i no a 2, per tant aquest precepte queda esborrat de la negociació per molt de teatre que vulguin posar-hi.

 

Respecte a la capacitat negociadora del President, crea molts dubtes un negociador que renuncia a la seva única arma per pressionar, que vota uns pressupostos que no compleixen l’estatut en matèria d’inversions, i què com molt clar va dir Zapatero, el PSC es ell, i la resta son mers comparses a les seves ordres que no negociaran res, simplement escoltaran la proposta per acceptar-la finalment.

 

Tanmateix aquest  “ara esta mes clar que mai”, es significatiu, ja que tothom sap sense por d’equivocar-se el final de l’assumpte, unes engrunes mes per Catalunya, què també augmentaran a la resta de comunitats, i on l’espoli fiscal seguirà augmentant i la solidaritat seguirà sent exagerada a Catalunya, tot ben embolicat i farcit, i amb una bona operació de venda serà ofert als ciutadans perplexos de tanta mediocritat.

 

Sr. Iceta, ja sabem que els seus interessos curiosament no son els dels catalans, ni tants sols els dels seus votants, sinó el servei a l’Estat i al govern Zapatero per damunt de tot, a costa de les justificades reclamacions catalanes.

 

Per això crec que aquest tema ha deixat de ser important, ja que el final ja el sabem tots, i no aportarà res de bo per Catalunya. Mes enllà de denunciar la situació, s’han d’esmerçar les energies en la resposta al TC, i decidir si finalment es diu prou, i es vol agafar aquells camins inviables que deia el President Montilla, i què cada cop son mes viables i aclaridors.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.