ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

ELS CATALANS MES DEPENENTS ACABEN PAGANT UN ALTRE ESCANDOL

Sense categoria

La llei de la dependència del govern de Zapatero s’ha acabat convertint en un autèntic escàndol, i un frau pels pocs recursos donats a les Autonomies per desenvolupar-la.

La denuncia feta pel President Montilla ,apunta directament a la Moncloa per la broma de mal gust que es vendre una llei progressista per ajudar els mes necessitats, i alhora no dotar-la de recursos per posar-la en marxa.

 

La llei va començar amb mal peu a Catalunya, ja que la majoria al Parlament es va empassar un gripau de normativa que envaïa clarament les competències de la Generalitat en la matèria, i com que no anem sobrats d’aquestes fa mes mal, encara que a l’Estat no l’importa en absolut respectar les lleis o no com es de tots sabut.

 

La dada donada per Antoni Castells, deixa al descobert que l’Estat ens deu uns 500 milions d’inversions no fetes a Catalunya durant el 2007, i que l’Estatut marca com a reglamentaris i que contribueixen a augmentar el dèficit fiscal català totalment desproporcionat.

 

Això a la pràctica lliga de peus i mans al govern català per desenvolupar les seves polítiques socials, que dit sigui de pas, ja que no en fa en el terreny nacional, ja que el PSC no l’importa el tema, i els seus dos partits de coalició simplement segueixen el rumb socialista, que en faci en el terreny social per afavorir els mes necessitats.

 

L’escàndol es un mes de l’estat a Catalunya que segueix sense reaccionar i veu com de moment cap pressupost general ha complert amb la famosa clàusula d’inversions a Catalunya durant els propers 7 anys.  Malauradament els 25 diputats del PSC seguiran votant a favor d’aquest frau, i nomes donaran la cara amb alguna declaració de tant en tant del President fent-se l’indignat, quan en realitat te la clau a les mans per poder complicar la vida al govern de Madrid.

 

Ara, utilitzar aquesta clau seria demanar dignitat, coherència i fermesa, paraules esborrades fa temps de la política catalana que ja prepara el terreny per justificar aquest nou frau, el finançament, i la retallada del  TC per fer veure que no passa res.

 

Realment lamentable que encara s’entossudeixin alguns a jugar en aquest joc amb les cartes marcades que es diu Estat Espanyol, i on els catalans sempre tenim les de perdre.

  1. Les eleccions del mes de març al congrés espanyol, la suma de vots PP-PSOE al principat dos milions.
    Si la gent vota frau, mesquinesa, mentida, incapacitat, i lladronici, hom se sent impotent, cal fer pedagogia ?
    Però és que no tenim mitjans.

  2. El problema que veig és que mentre ens robin els diners directament de la nòmina, via Hisenda, no ens podrem defensar. Tenen la paella pel mànec. El que els convindria és estar un temps sense veure’n ni 5. Llavors ja veuríem si tenen tants retards a l’hora d’aplicar mesures. El tancament de caixes que proposava el sr. Pujol no sembla pas una mala idea com a mesura de protesta. Evidentment que hi hauria represàlies (les que hauríem de prendre els catalans davant del que ens estan fent, per cert), però crec que és un preu que, no només valdria la pena pagar, sino que, de fet, ja estem pagant actualment. Els números estan sobre la taula. Hi ha cap manera de fer-ho possible?

  3. La qüestió es força clara, o ens conformem amb ser uns espoliats i ciutadans de segona i ho assumim com a normal o simplement diem prou amb o sense els partit polítics.  La decisió no pot trigar ja que si no, no hi haura alternativa.
    Salutacions.
    Albert Cortés.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.