ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

CARLOS DÍVAR: EL MIRALL DE LA JUSTÍCIA ESPANYOLA

Sense categoria

Aquest personatge ha estat escollit president del Tribunal Suprem i del Consell General del Poder Judicial passant a ser el màxim exponent de la justícia espanyola.

Ser una democràcia maquillada com l’espanyola, i què amaga tots els tics del franquisme en el seu interior, comporta que el tres pilars d’un estat, legislatiu, executiu i judicial que haurien de ser totalment independents, es converteixin en un de sol, i on la justícia esta al servei dels altres per les seves finalitats polítiques.

 

Quan el PSOE i el PP pacten i estan d’acord en un nomenament com el d’aquest senyor, alguna cosa fa pudor a ranci i poc transparent.  En Carlos Divar es col·laborador habitual de la “Hermandad del valle de los Caidos”, i ha pronunciat perles com que els catòlics si segueixen el Papa no s’equivoquen mai, el nacionalisme no espanyol es la negació del patriotisme ja que menysprea tot el que li es aliè, o que nomes Deu es la base inamovible de la moralitat.

 

Es molt contrari a l’avortament, i el matrimoni entre persones del mateix sexe ja que suposa una violació de l’ordre moral gravíssim.

 

Aquest il·luminat tot hi semblar un acudit, ha estat escollit per majoria absoluta pels 20 vocals del CGPJ a proposta del govern perquè genera confiança i consens amb una actitud oberta i respectuosa, hauríem de veure que entenen ells  per obert i respectuós, ja que aquest ultra religiós i intolerant amb qualsevol diferencia identitaria, evidentment nomes pot estar ben considerat en un estat que no ha evolucionat i profundament ranci com l’espanyol.

 

Aquest senyor era president de l’Audiència Nacional espanyola, un altre tribunal heretat del feixisme, i que es un insult per qualsevol tribunal just i transparent en la Unió Europea.

 

Amb aquestes credencials, veiem com la politització de la justícia espanyola es total, i com el suposat canvi de regim o transició es un miratge que fa sortir a la llum personatges sinistres com aquest, que com els seus col·legues del Tribunal Constitucional han de prohibir la llibertat dels individus d’aquest estat per motius de pensament, i coartar qualsevol moviment que vulgui canviar el sistema.

 

Ha arribat a un punt que vista la passivitat sobretot catalana, l’estat ha perdut la poca vergonya que li quedava, i ja no amaga les seves accions punibles convertint aquesta farsa amb un atzucac amb una única sortida possible que una vegada superades les pors i les mediocritats catalanes, es veurà que es perfectament viable, i on l’estat també ho sap, però també sap que qui dia pasa any empeny, amb tot el que això comporta per la part mes dèbil,.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.