LA MEDIOCRITAT NO TE LIMITACIONS
El president de la Cambra de Barcelona Miquel Valls, ahir en un acte amb empresaris va fer allò tant típic, i que sabem fer tant be els catalans, tirar pedres al nostre terrat.
La mateixa persona que des de la seva posició d’autoritat en el mon empresarial, va parlar a finals de juliol que amb el nou finançament es podien ingressar entre 3500 a 3800 milions d’euros addicionals, ara ha rebaixat la xifra a la meitat, argumentat per la crisi on la situació ara no es la mateixa que la de fa 3 mesos.
Es el perfecte gest de la burgesia catalana els darrers segles acotant el cap i fent la feina bruta a l’enemic, en aquest cas l’estat espanyol.
No es pot vincular els nostres diners a la situació que en cada moment visqui l’estat, ja que aquest argument es el que estan emprant des del govern espanyol per anunciar una època de recessió on hem de col·laborar des del nostre seny i solidaritat il·limitada, i així retallar el nostre benestar. La situació es mundial i això de cap manera pot afectar l’assumpte que ens ocupa.
Ara fa 3 mesos la situació era la mateixa, i ningú ens pot acusar de poca responsabilitat ja que n’hem tingut molta i ens hem carregat de raons per dir prou, i aturar aquest espoli sense comparació en tot Europa.
L’Estatut es llei, i per tant s’ha de complir, així funciona a totes les democràcies del mon excepte a l’Estat espanyol, que obeeix les lleis nomes quan li convé i sobretot les ignora quan es tracta de Catalunya.
El govern Zapatero va treure pit abans de les eleccions amb el superàvit de la caixa de l’estat, i va aplicar unes mesures totalment conservadores en forma de xecs regal com els 2500 euros per fill o els 400 euros a cada treballador per comprar vots, i esgotar aquests fons que ara amb època de recessió son negats per les arques buides de Catalunya.
Ja n’hi ha prou de fer el joc al cinisme de Zapatero i companyia, l’època dels pactes a la baixa i la submissió sense límits s’ha acabat, i ara es demana simplement el que ens toca per poder avançar en la societat del benestar, i garantir uns mínims des del punt de vista social a la ciutadania.
El Miquel Valls de torn hi ha estat en totes les negociacions amb diferents noms, i ha contribuït decisivament a aquesta presa de pel que ja dura vora 300 anys, ara no es pot defallir, la societat civil no ho pot permetre, i els interessos personals o mentalitats colonitzades han de ser apartades per sempre mes dels llocs de poder per deixar pas a ments desacomplexades que defensin els nostres interessos fins al final.